Opinió

Un parasitisme que no s’acaba mai

La creació dels World Roller Games va ser una idea de la federació catalana

Els World Roller Games, que es van acabar diumenge a la ciutat xinesa de Nanjng, han estat el penúltim exemple de com la Marca España esportiva es continua penjant medalles gràcies als esportistes i els clubs catalans. La representació de la Federació Espanyola de Patinatge ha aconseguit un total de 24 medalles en aquesta primera edició conjunta dels campionats mundials de les diverses disciplines del patinatge. En onze d’aquestes medalles hi ha hagut presència catalana i, com a mínim, nou d’aquestes medalles no les haurien aconseguit sense els esportistes i els clubs catalans. Perquè a la selecció masculina campiona en hoquei sobre patins hi havia nou de deu catalans; en la femenina d’hoquei sobre patins, set de deu; en la masculina sub-20 d’hoquei sobre patins subcampiona, nou de deu, i en la femenina d’hoquei en línia, també subcampiona, vuit de les deu jugadores eren catalanes. Per no parlar dels equips de l’Olot –campió–, del Girona i el Maçanet –subcampions– en els grups de xou i les medalles individuals de Mònica Gimeno en patinatge artístic i de Marc Morera en esquí alpí en línia. Podríem discutir el que hauria passat amb la plata sub-20 en línia –quatre catalans de deu jugadors– i el bronze per equips d’esquí alpí en línia, amb Marc Morera. És especialment sagnant el cas dels equips de grups de xou, que s’han de pagar el viatge i després la federació espanyola els posa el xandall i, sobretot, la bandera i l’himne.

És encara més sagnat, però, recordar ara com es van gestar aquests World Roller Games. Encara que a la Viquipèdia –que sembla que sigui la font de la qual emana tot– digui que van ser una idea de la FIRS el 2013 –versió francesa– o el 2014 –versió espanyola–, la veritat és que aplegar en una sola competició els mundials de totes les disciplines del patinatge va ser una de les propostes de la federació catalana en el seu frustrat intent de reconeixement internacional els anys 2004 i 2005. Si la federació catalana hagués estat reconeguda definitivament –recordem que ho va estar provisionalment–, la primera edició dels World Roller Games s’hauria d’haver fet entre el 20 de juliol i el 9 d’agost del 2009 en diverses poblacions catalanes. El no de Fresno i la ratificació del no a Roma van ajornar els World Roller Games fins que la FIRS –presidida per l’italià Sabatino Aracu, el botxí a Fresno de les aspiracions catalanes– els va ressuscitar. I per fer encara més gran la ferida, es va decidir que la primera edició es faria, com s’ha fet, el 2017, però no a Nanjing, sinó a Barcelona. L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona va ajornar els World Roller Games barcelonins fins al 2019. Al final, encara allà tindrem equips propis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.