Editorial

L’EDITORIAL

Bach posa seny en l’elecció de la seu dels Jocs

Els 51.000 milions de dòlars gastats a Sotxi en els Jocs d’hivern ja no poden ser assumits per les ciutats que aspiren a ser olímpiques

No és que el Comitè Olímpic Internacional (COI) hagi estat sempre un organisme exemplar en àmbits com l’econòmic i en la lluita per la corrupció. Sovint, a més, ha fet de club privat amb interessos inconfessables per a molts dels seus membres, que han usat el moviment olímpic en benefici propi, sobretot quan es nedava en l’abundància i les ciutats pagaven qualsevol cosa per ser nominades seus dels Jocs Olímpics. Dit això, sembla que amb l’arribada de Thomas Bach, que com a bon alemany prefereix sempre la seguretat a l’aventura, s’ha posat seny i s’enceta una etapa en què haurien de quedar desterrats els projectes faraònics. En aquest sentit, l’acord amb París i Los Angeles –dos ciutats amb historial olímpic– per organitzar els Jocs del 2024 i el 2028 té una certa lògica en un món que lluita per la sostenibilitat econòmica. París, a més, ja ha avançat que farà uns Jocs molt simbòlics –el centenari dels que es van fer el 1924–, però també absolutament responsables. El 95% de les instal·lacions ja estan construïdes. Qualsevol altra cosa podria posar en contra la pròpia ciutadania, que en altres indrets ja ha votat en referèndums contra projectes olímpics. Los Angeles tindrà més de deu anys per aixecar sense un gran cost els centres esportius que necessiti. La gota que va fer vessar el got van ser els 51.000 milions de dòlars gastats a Sotxi per als Jocs d’hivern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.