La selecció d’Eslovènia va fer història diumenge a Istanbul aconseguint el seu primer títol en el campionat d’Europa de bàsquet. Un títol que, a més, és el primer que guanya el país en una gran competició –Jocs Olímpics, campionats del món i d’Europa– en un esport d’equip. Eslovènia s’afegeix a una llista en què ja hi havia Croàcia, Lituània, Montenegro, Ucraïna i Eslovàquia, sis països que no eren un estat abans del 1991 i que un cop assolida la independència han estat capaços de ser campions en un esport d’equip en què els estats dels quals es van independitzar –Iugoslàvia, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia– també havien estat campions. I a sobre, els estats que van agafar la continuïtat de la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia –o sigui, Rússia, Sèrbia i la República Txeca– també han pujat a dalt de tot del podi en grans competicions.

Un bon exemple que, també en l’esport, el mejor unidos no és garantia de res i que la història canvia i res és inalterable. De les cinc primeres seleccions de l’eurobàsquet, només una, l’espanyola –tercera–, representa un estat que existia abans del 1991. Eslovènia ha estat campiona; Sèrbia, subcampiona; Rússia, quarta, i Letònia, cinquena. De les 24 seleccions participants, 10 representen estats que no existien abans del 1991. I la majoria van assolir la independència en processos que es van considerar “il·legals”.