Editorial

L’EDITORIAL

Senyals de sentit comú en el bàsquet

La gran competició d’Europa és l’Eurolliga. I la resta d’actors haurien de mirar d’arribar-hi a acords en benefici de tots

Ahir l’ACB va fer una proposta per reduir la seva lliga de divuit equips a setze en dues temporades i mantenir-la en aquesta dimensió durant set anys. És una proposta reactiva a l’amenaça d’escissió dels clubs de l’Eurolliga (Barça, Madrid, Baskonia i Unicaja), però segurament insuficient perquè només escurça quatre jornades. Malgrat tot, trenta partits de fase regular ACB, trenta més d’Eurolliga, més el play-off de les dues competicions, la final a quatre de la competició europea, la copa i les finestres imposades unilateralment per la FIBA per interrompre les competicions de clubs continuen donant forma a una temporada difícil d’assumir amb paràmetres europeus. A l’NBA encara juguen més partits, però allà la selecció dels EUA només es mobilitza cada dos estius. I, sobretot, la cultura de l’aficionat és molt diferent a la d’Europa, on vuitanta partits per temporada és un excés que només desemboca en pavellons buits.

La gran competició de bàsquet a Europa és l’Eurolliga. I, sense desplegar-li una estora vermella, tant l’ACB com les federacions (internacional i espanyola) haurien de ser-ne conscients i mirar d’arribar-hi a acords que siguin beneficiosos per a tots. L’Eurolliga, tot i la posició de domini que manté, també ha fet un pas amb una proposta per repartir-se els dies de les finestres FIBA i que els jugadors puguin ser convocats per les seleccions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)