Opinió

Sis de sis

És aviat per treure conclusions, però totes les seccions professionals del Barça i l’equip femení lideren les seves lligues

Potser és una conjunció estel·lar típica del mes d’octubre de la qual no es poden extreure conclusions. O potser sí. Ara mateix a les oficines dels responsables esportius del Barça algú deu passejar per la moqueta amb un somriure foteta. Després sempre serà a temps d’encongir el cap. Però les dades són aquestes. Ara mateix els cinc equips professionals del Barça lideren les seves lligues respectives i també ho fa l’onze femení de futbol, en vies de professionalització. Sis de sis. Poca broma.

La generalització no sol funcionar en una anàlisi simplista com aquesta, però més val començar bé per esborrar el record dels fracassos recents, sobretot europeus. No cal escriure en cap mitjà afí a la directiva per admetre que algunes coses s’estan fent bé. L’equip de bàsquet, per exemple, s’assembla al del curs passat com un ou a una castanya. La revolució ha estat total i l’afició es frega els ulls davant de Sito, Heurtel, Seraphin i companyia. Nacho Rodríguez o Juan Llaneza, o tots dos plegats, semblen haver trobat els jugadors adequats per tornar una il·lusió que era a milions de quilòmetres del Palau no fa pas gaire.

L’equip de futbol és un líder que no llueix. És el que diuen els millors cronistes, i me’ls crec. Ara bé, tan cert és que l’entrada i sortida de jugadors es va portar tan malament com es va poder com que es va fitxar un entrenador amb un cabal de seny inaudit. Admetem-ho. Valverde administra la plantilla que té amb un rigor acadèmic irreprotxable. Messi fa el que vol al camp, com ha de ser, i la resta respon gairebé sempre a la lògica de sobreposar-se tàcticament al fet d’haver perdut el millor driblador del món i el seu substitut en poques setmanes.

Destacar que l’equip d’handbol sigui líder sembla una broma, sobretot perquè l’equip és fràgil a la lliga de campions, que és l’objectiu de veritat. El club, amb tot, no ha vacil·lat i ha contractat Palmarsson, la peça que falta en un projecte que no pensa només en l’avui sinó també en el demà. Que David Barrufet, des dels despatxos, s’avancés al PSG en el fitxatge de la perla Ludovic Fàbregas, que arribarà el proper estiu, és un motiu més per confiar en una secció que sempre llueix. Xavi Pascual, a més, té un altre ADN Barça que no es remarca prou: l’exigència.

Els responsables esportius dels equips de futbol sala i d’hoquei sobre patins tampoc es van quedar de braços plegats al final de la temporada passada. La sequera de títols en l’equip de futbol sala coïa als despatxos, sobretot perquè el gran rival, el Movistar Inter, et passava la mà per la cara amb menys pressupost. La resposta va ser contundent. La presumpta figura de l’equip, Bateria, va ser acomiadat per mala actitud i han arribat jugadors contrastats –penso en Esquerdinha i Rivillos– que estan donant un rendiment immediat, que deia aquell. A la banqueta de la secció d’hoquei s’hi ha assegut un rookie, Edu Castro, que ha aixecat la seva primera Supercopa. A la lliga, com sempre (o gairebé), líders.

I per acabar, premi a la planificació del 2017 a qui va fitxar Lieke Martens per a l’equip de futbol, abans de l’Eurocopa que la va coronar com a millor jugadora del continent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)