Opinió

Analitzar bé ja seria mig encert

El Barça va jugar i va guanyar. Però el dia va ser per a la Història per la magnitud dels esdeveniments polítics

Quan la Història irromp en els nostres dies tot el que és quotidià passa a un segon terme. A un segon pla que s’allunya en importància en una mesura inversament proporcional a la magnitud dels esdeveniments que estem vivint. Ahir va ser un dia molt potent. No, un dia important. Va començar amb la decisió del govern espanyol de liquidar de manera autoritària les institucions catalanes elegides democràticament i va acabar amb la resposta del president de la Generalitat. L’anunci de Rajoy va ser contundent dins un to autoritari i venjatiu. I en canvi el missatge de Puigdemont va ser contundent però contingut. Per tornar a mostrar un cop més la manera de ser i de fer d’uns i altres. El govern espanyol ha perdut els nervis i li ha tornat a sortit la vena repressora. I el català, jugant amb intel·ligència està guanyant el relat i té ara a les seves mans tota la legitimitat per aixecar la suspensió de la declaració d’independència, davant una comunitat internacional que ja no pot fer l’orni. La gestió del temps polític que ha fet el president Puigdemont s’està imposant a la mà de ferro de Rajoy.

I entremig hi va haver una altra manifestació massiva de la societat catalana per reclamar la llibertat dels líders cívics empresonats arbitràriament i, ja que hi érem, per clamar en favor de la defensa de les institucions catalanes amenaçades pel govern espanyol. Què és un partit de futbol enmig de tot això? Com diu el filòsof, la més important de les coses menys importants, però reduït a ser insignificant per la magnitud dels esdeveniments.

El partit del Camp Nou va començar puntualment a tres quarts de nou, però és que a les nou el president del meu país tenia un missatge per a tothom, també per a mi. No els puc explicar res, doncs, del que va passar en el partit entre el Barça i el Màlaga l’estona que va estar parlant el president Puigdemont. I si els haig de ser sincers, poca claredat mental em quedava després per poder centrar-me en el que estava passant a la gespa de l’estadi, on, per cert, sí que vaig apreciar que hi havia anat menys gent que la que correspondria en un dia sense esdeveniments polítics i socials excepcionals. La gent, la majoria de la gent a Catalunya, està per altres coses que tothom jutja més importants. I, en qualsevol cas, el que espera del Barça aquests dies és que, mentre juga o no juga partits, mentre guanya o deixa de guanyar, estigui a l’altura de les circumstàncies. Si se’l té en compte aquests dies és per això.

El dia també va donar per debatre el paper de la directiva de Bartomeu. El Barça celebrava assemblea de compromissaris, una trobada descafeïnada pel que fa a la gestió del club, però era un escenari on no es podia passar per alt el debat sobre el paper del club en aquest moment del país. Bartomeu va compensar els errors d’anàlisi de la situació dels últims dies que els partits han coincidit amb fets transcendents. La capacitat per analitzar les situacions ja garanteix almenys un cinquanta per cent d’encert en les reaccions. No ha estat el cas del Barça últimament. Es va equivocar l’1 d’octubre perquè, enmig de les agressions policials a la gent que volia votar, el Barça no podia jugar aquell dia perquè aquest era el missatge que s’havia de transmetre als catalans, que havien de sentir que el club estava al seu costat. La prioritat no era llançar un missatge de grades buides al món. Eren més potents les imatges de les agressions i tot el món les va veure. I dimecres va prefabricar un lema que el va fer aparèixer com a marcià. No calia una pancarta que la UEFA no hauria autoritzat. Únicament un missatge demanant la llibertat dels detinguts, sense descafeïnar-lo amb el Respecte, diàleg, esport. I no era difícil, ni tan sols era fer-se seu el missatge de les dues entitats agreujades. Era senzillament fer-se seu el missatge del govern de la Generalitat i del Parlament. Però ni això es va saber fer.

Ahir, almenys, es va rectificar. Bartomeu va dir obertament que és inadmissible que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin a la presó i, a la tarda, va fer el que no havia d’haver deixat de fer dimecres, que va ser dir que el club està al costat de les institucions catalanes elegides democràticament davant l’agressió de l’Estat. Ara només falta que s’encerti amb puntualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.