Editorial

L’EDITORIAL

Jugadors del filial que demanen pas

Arnaiz i Aleñá poden aportar més al Barça que alguns dels fitxatges dels últims anys, i això Valverde segur que ho té en compte

En el Barça, com en qualsevol altre equip, el nom d’un jugador o el seu preu no ha de passar mai a davant del rendiment al camp. En el partit de la copa de dimarts al camp del Múrcia va destacar el partit de José Arnaiz, que juga en una de les posicions més sensibles de l’equip, la d’extrem. A banda que el seu rendiment en el Barça B ja està sent excel·lent, és evident que amb qualsevol altre partit que faci a aquest nivell els tècnics l’han de situar per sobre, per exemple, d’Arda Turan i André Gomes. És el cas també de Carles Aleñá, absolutament determinant en el segon equip i que quan apareix en el primer equip sembla que dona més profunditat, ritme i gol que, posant un altre exemple, Denis Suárez. Per a Valverde és difícil arraconar jugadors del primer equip per donar cabuda a les figures del filial perquè la gestió del vestidor es fa encara més difícil. Però el missatge que envies als jugadors del primer equip, alguns amb sous desorbitats, a l’hora de premiar-los o castigar-los és indubtable. Deixant de banda Messi, que menja a part, alguns dels referents de la Masia, com ara Puyol, Xavi o Iniesta, es van fer un lloc en el primer equip a cops de colze competint contra jugadors veterans fitxats sovint a cops de talonari. El mèrit va ser seu i també de l’entrenador que els va fer debutar, perquè van veure que el millor per al col·lectiu era donar pas als joves, una fórmula tan vàlida com qualsevol altra per fer que alguns s’espavilin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)