Amb l’equip cavalcant sobre una ratxa de resultats magnífica, les preguntes a Ernesto Valverde a la sala de premsa comencen a centrar-se en la qualitat i l’atractiu del joc de l’equip. No és que el tècnic basc no estigui avesat a la idea culer d’entendre el futbol i el seu equip, perquè és prou llest per saber que en aquest club no n’hi ha prou de guanyar partits, sinó que s’ha de fer jugant a futbol de manera atractiva. Dit d’una altra manera, i actualitzat a la segona dècada del segle XXI, que l’equip del moment aguanti la comparació amb l’equip que va enlluernar el món entre el 2008 i el 2012. Amb l’equip guanyant però no enamorant (més enllà d’algunes estones), Valverde ja ha de respondre si el seu equip acabarà seduint també pel seu futbol. Ell, com és habitual, es va treure el tema de sobre responent amb habilitat i sentit comú: “Els resultats són conseqüència de com jugues.” Una gran veritat, però que té més lectures que la que interessava sentir. La resposta a l’última pregunta que li van fer evidencia que Valverde sap que aquesta qüestió o es resol al camp o no desapareixerà. Quan li van demanar què és el millor de l’aturada per seleccions, no va tenir cap dubte, encara que ho va fer amb un somriure simpàtic, a respondre: “No haver de venir a la sala de premsa durant uns quants dies.” Pròximament, els nous episodis.

L’Espanyol perd al camp de l’Alavés. Les lamentacions de Quique Sánchez Flores després del partit se centren (al marge de l’expulsió d’Hermoso) en les concessions defensives que van originar el gol matiner que va acabar sent definitiu. Poc es va parlar de la dificultat de l’Espanyol per generar joc contra un rival que, tot i jugar a casa, va ser molt defensiu i va tenir menys possessió. Aquesta, es vulgui o no, és la raó que impedeix a l’Espanyol enlairar-se més enllà del nivell on està instal·lat.