Opinió

Ruth Beitia

Segons l’exatleta, els independentistes només poden competir per Espanya si reneguen de les seves idees

L’admirada Beitia ha estat la millor atleta espanyola de tots els temps. No ho discuteix ningú. Un cop retirada, com van fer d’altres, ha caigut, quina casualitat, als braços del PP, un partit, al meu parer, massa progressista per la ideologia que expressa ara que està fora de les pistes i és un vers lliure. Beitia ha admès que, com a capitana de la selecció espanyola d’atletisme, va haver de passar per l’adreçador o adoctrinar directament algun independentista de l’equip. L’únic que respon a aquest perfil és Adel Mechaal, que certament es va oblidar dels cants de sirena del sobiranisme i va abraçar, com li devia demanar Beitia, la causa espanyola.

La campiona olímpica defensa, directament, l’exclusió de totes les seleccions espanyoles dels esportistes independentistes. “Jo no vestiria la samarreta d’un país que no sentís com a meu”, diu la parlamentària popular a Cantàbria. Com si els esportistes catalans, independentistes o no, puguessin escollir amb quin país poden competir. L’atleta parla des de la ignorància o des de la mala fe o, com em temo, des de les dues coses. Si algun dia gaudeix d’un càrrec esportiu ja sabem quina feina tindrà, la mateixa que la de la policia del pensament de George Orwell. O els independentistes reneguen de les seves idees –cas Mechaal– o tots fora de les seleccions espanyoles. Però Beitia s’emportaria una sorpresa si comencés a fer comptes de tots els independentistes que han ajudat l’esport espanyol a triomfar en les competicions internacionals.

Quan el ministre Méndez de Vigo diu que Guardiola millor que no parli de política perquè ell no ho fa de coses que no domina, com la física nuclear, és un missatge que campions com Beitia i Rafa Nadal també podrien fer seu. Però no. L’exatleta no només “adoctrina”, diu barrabassades i aposta pel pensament únic, sinó que explica ben alt que va assistir a la manifestació unionista de Barcelona el 29 d’octubre i demana directament el vot per als partits espanyolistes el 21 de desembre.

Els missatges que Beitia envia en els mitjans espanyolistes intenten contrarestar opinions com les de Piqué i Guardiola, que mai s’han manifestat a favor de la independència, sinó del dret a decidir. La diferència, doncs, és manifesta. Propaganda contra democràcia. I Beitia no només s’oblida d’un munt d’independentistes que surten cada any a les planes del Marca com a herois nacionals, sinó dels seus companys de la selecció espanyola d’atletisme que han estat nacionalitzats espanyols a cop de decret. No hi ha res més fals que veure Orlando Ortega, per exemple, proclamar el seu amor per Espanya, que és qui li paga el sou, quan fa pocs anys passejava la bandera cubana com si res.

Si a totes les seleccions espanyoles els treus els independentistes o sobiranistes catalans i bascos i els nacionalitzats d’arreu del planeta, només quedaran els espanyols purs –preferiblement votants de PP i Ciutadans–, però el balanç esportiu se’n ressentirà inevitablement. Això sí, segons ella, “Rajoy ho ha fet molt bé a Catalunya, potser ha trigat una mica, però se n’ha sortit molt bé.” Tot el govern a la presó o a l’exili. Ja sabem com les devia gastar ella com a capitana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)