El que fa només quatre dies era una “emergència d’estat”, en paraules del president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa, ha quedat en un foc d’encenalls. De la convocatòria inicial de 24 jugadors (amb 11 de clubs d’Eurolliga) per als partits de la pròxima finestra FIBA s’ha passat a una de 16, sense cap d’aquells.

La decisió es pot entendre com una assumpció de la realitat (i d’una derrota) o com un element de distensió. Segurament hi ha una mica de tot. Perquè al febrer (i al juny, i al setembre) hi ha més finestres.

A la FEB li ha fallat l’aliat que comptava tenir: els jugadors. Els professionals han pressionat per no haver de triar perquè haurien escollit qui els paga, els clubs. A més, han deixat fora de joc per sempre més la Ley del Deporte, que preveu sancions per a qui es negui a anar a les seleccions. Hi hauria hagut jugadors de primera (els de l’NBA) i de segona (la resta). Perquè, si els de l’NBA no se’ls pot convocar, per què sí els de l’Eurolliga? I, en tot cas, la FEB no pot aixecar gaire la veu. Resulta que, si bé l’ACB s’atura –i podria haver-s’hi negat, seguint el criteri de l’Eurolliga–, la competició de la FEB, la LEB Or, no tan sols no ho fa sinó que ha previst una jornada extra just dos dies després dels últims partits de seleccions. I els internacionals que perdran els equips de LEB Or són de seleccions poc potents però peces bàsiques en els clubs. Incomprensible.