com passa més sovint del que seria desitjable en afers de dopatge, el Comitè Olímpic Internacional va prendre una decisió tèbia, selectivament calculada per intentar discriminar al màxim les responsabilitats en l’afer del dopatge d’estat que ha practicat Rússia. Els esportistes que no estiguin implicats en casos de dopatge podran competir en els Jocs d’hivern del 2018, però no sota nom ni bandera russa. En canvi, no s’acreditaran directius de l’organització dels Jocs de Sotxi, i fins i tot l’exministre d’Esports queda inhabilitat a perpetuïtat pel moviment olímpic.

El COI ha volgut preservar els esportistes i castigar els responsables de la trama, però rere aquesta lloable intenció, ha perdut un cop més l’oportunitat de ser contundent. Fins que el país no es giri contra els seus polítics exigint-los responsabilitats, les sancions d’aquest nivell –tant les de bandera com els 15 milions de dòlars de multa– no fan ni pessigolles al règim de Putin. Ans al contrari, li són una eina útil per continuar formulant teories de la conspiració global contra Rússia i per atiar l’ultranacionalisme que tant rendiment electoral li dona. Si més no, que Vitali Mutkó, implicat fins a les celles en la trama de dopatge i premiat amb un ascens a vice-primer ministre, sigui també el president del comitè organitzador del mundial de futbol del 2018 no fa pensar que les autoritats russes tinguin propòsit d’esmena.