El Real Madrid es troba en una situació inèdita aquestes últimes temporades. És evident que Zinedine Zidane ha triomfat plenament les últimes temporades, aixecant una lliga i dues lligues de campions seguides, però en un club tan gran com aquest sovint el present compta més que el passat, per molt gloriós que sigui. És evident que el club va cometre errors de planificació durant la pretemporada –la marxa de Morata és el més evident– i que Florentino últimament no troba cap peça que il·lusioni l’afició i que pugui reactivar l’equip. Al Barça i en altres grans equips ja s’ha viscut l’autocomplaença clàssica de creure’s millor que els altres i de pensar que els partits es guanyen sense un esforç suprem. De fet, la temporada passada l’equip va haver de patir en molts partits en la lliga i també a Europa i la capacitat de sacrifici –de vegades més important que el joc de l’equip– hi va ser. Zidane també és víctima ara dels seus propis dubtes estratègics. Florentino encara vol la BBC (Benzema, Bale i Ronaldo) al camp, i l’entrenador francès també n’és partidari, però això ha deixat jugadors ascendents, començant per Isco i acabant per Asensio, en una situació d’eterns secundaris. Amb la lliga gairebé perduda (no es pot dir mai) i amb el PSG a l’horitzó en la Champions, l’entorn a Madrid ja parla, és clar, de grans fitxatges per a la temporada vinent, i el primer nom, el sap tothom: Neymar.