Que Catalunya no pugui jugar competicions internacionals en els principals esports individuals i col·lectius no significa que el seu potencial no es visualitzi en campionats en què els esportistes juguen per les seves respectives federacions espanyoles. L’últim exemple el tenim en l’europeu d’handbol, en què la selecció espanyola va alçar el trofeu per primer cop i ho va fer amb set jugadors catalans a l’equip, gairebé la meitat, i amb dos entrenadors del país, Jordi Ribera i Toni Garcia, com a màxims responsables tècnics del combinat. Tant aquest títol com l’or en el mundial del 2013 a Barcelona han arribat quan l’Asobal ja no pot competir econòmicament –a excepció del Barça– amb les altres grans lligues europees. Així, jugadors formats al Granollers com Joan Cañellas (Vardar) i Ferran Solé (Tolosa) fa algunes temporades que juguen fora de Catalunya; igual que David Balaguer, que triomfa al Nantes. Un altre dels campions, Viran Morros, també marxarà a la lliga francesa a final de temporada, a la qual Valero Rivera va passar moltes temporades abans de tornar al Barça. Sembla difícil que el Granollers pugui mantenir Adrià Figueras, una de les grans apostes de Ribera, si algun equip de la lliga de campions li fa una oferta. Aquest problema, però, no es trasllada als planters dels clubs catalans, que estan traient més jugadors d’elit que mai i també, pel que es veu, entrenadors.