Opinió

El coratge

La valentia dels esportistes està estretament relacionada amb el sacrifici, la paciència i la constància

Tradicionalment, el coratge ha estat considerat —juntament amb la justícia, la prudència i la temprança— una de les virtuts cardinals. La persona valenta té la capacitat de controlar i superar la por mitjançant una voluntat forta i generosa. És un ésser audaç que lluita contra les adversitats; té prou empenta per acomplir obres que requereixen esforç i perseverança. La valentia és el pont que uneix la raó amb el desig, és la virtut que emana del cor. Tal com mostren diverses llengües, coratge i cor comparteixen la mateixa arrel. Els valents afronten amb fermesa les situacions travessades pel perill i la dificultat. En l’esport —com en la vida en general— sempre hi ha un component de perillositat. Però això variarà en funció de la modalitat esportiva. L’alpinisme, el motociclisme i la boxa comporten un nivell de risc que no trobem en el golf, el tennis de taula i el tir al plat. Mancats de valentia, molts esportistes no reeixirien en la seva comesa.

Són múltiples els casos que confirmen aquesta idea. Així per exemple, la portera d’handbol que s’exposa que la pilota li impacti al rostre, el davanter que malda per superar els defenses amb la pilota controlada, la basquetbolista que no es deixa intimidar per les rivals i tots aquells que participen en la disciplina de salts de gran alçada.

La valentia està estretament relacionada amb el sacrifici, la paciència i la constància. Qualsevol esport és una lluita que exigeix valor. La covardia és impròpia d’un bon esportista; aquest no es deixa dominar per la por. Justament per això la praxi esportiva pot servir per imbuir-nos de coratge. Recordem el ciclista que afronta el port de muntanya sense rendir-se a l’inapel·lable patiment. Tots aquells que hem ascendit cims a França hem rebut aquest crit d’ànim: “Bon courage”. De fet, tot sovint els esportistes susciten admiració pel fet d’enfrontar-se a molts perills.

El risc de lesionar-se s’incrementa quan actuen amb braó. Per aspirar a la victòria els esportistes han de plantar cara a nous i incerts desafiaments. En l’esport —així com en la vida— ens caldrà el coratge per poder guanyar. Amb tot, la persona valenta no deixa de sentir por de fracassar, és conscient que podria no assolir els seus objectius. Però citant el mestre Shakespeare, els valents sucumbeixen a la mort només un cop i els covards, constantment. Una vegada i una altra els esportistes ens envien un missatge encoratjador. La seva fortalesa anímica (fortitudo) mereix el nostre reconeixement. Com deia el filòsof Sèneca, les coses no són difícils per si mateixes, sinó perquè no ens hi atrevim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.