Opinió

La tribu

Si portes una estelada en un esdeveniment esportiu, t’arrisques a dormir en un calabós o a rebre una plantofada

Fatxes, feixistes, falangistes, pseudonazis, racistes, tabernícoles, supremacistes, neofranquistes, ultracatòlics, militaristes, paramilitars, inquisidors, guàrdia civils vintage i tota la fauna hiperventilada que reclama el dret de conquesta com a nova forma de fer política ha rebentat finalment els taüts de la decència que els mantenien amb un cert silenci impostat. Que alguns catalans ens hàgim plantat contra el segon alçament seriós del règim –el de Tejero ni el compto per esperpèntic– en menys de cent anys sembla que ha petat el cervell dels zombies de la Divisió Blava que estan mossegant sense pietat tots els estaments d’un presumpte estat democràtic de la Unió Europea. Només així s’explica tanta por a allò diferent. I de la por, és clar, sorgeix l’odi.

També ho veiem en l’esport. Només per la presència d’aquests nous morts vivents d’aquell camp de batalla contra les hordes de comunistes soviètics s’explica que aficionats pacífics al bàsquet o al futbol acabin dormint en un calabós o amb una plantofada als morros per portar una estelada, sense oblidar que els càntics contra Catalunya, que no passaran mai de moda, siguin cada vegada més exaltats. Un a por ellos que no cessa mai liderat per obscurs escarabats que circulen pel clavegueram amb impunitat.

Mentre les banderes espanyoles, amb ocellot o sense, campen arreu gràcies a la teòrica sagrada llibertat d’expressió, la santa trinitat formada per govern, jutges i policies, ergo l’Estat, ha convertit no només les estelades sinó també les protestes sonores contra el règim en esdeveniments esportius –si no es pot xiular contra algú o contra alguna cosa, què ens queda?– en actes que es poden associar al terrorisme. Si algun dia un independentista llança un xiclet en un camp de futbol li caurà la cadena perpètua, anomenada eufemísticament pels nous dictadors presó permanent revisada.

Assumeixo que cap agressió, ni física ni jurídica ni política, ens atemorirà i que continuarem cridant els que ens doni la gana en totes les grades de Catalunya i d’Espanya. Portarem també les banderes i els símbols de resistència i de república que ens surtin de l’entrecuix perquè sàpiguen que aquesta cacera que han començat no tindrà mai un final per molt que ara representants del poble acatin el que calgui per evitar que els fiscals i jutges que no “tenen temps” per actuar contra la corrupció del seu sistema els tractin com a violadors o assassins.

Que sigui perillós en segons quins llocs, estadis de futbol o qualsevol carrer de Catalunya, portar una estelada o un llaç groc és la mesura de la infecció d’odi que grupuscles com Societat Civil Catalana escampen per un territori que, malauradament per ells, va resistir la dictadura mantenint la llengua i la cultura. Com a França, la república més admirada pels Borbons, els alts funcionaris de l’Estat i les seves marionetes es proposen traslladar el concepte de grandeur a casa nostra, però els anticossos que han generat són tan formidables que l’única manera de fer-ho realitat és arrasar-ho tot, començant per l’escola i acabant pels mitjans.

Aquí us esperem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)