Editorial

L’EDITORIAL

Guardiola, un símbol que incomoda

En l’esport s’imposa la idea equivocada que s’ha de ser neutre sempre, fins i tot en les situacions d’injustícia

Sovint quan la dignitat d’un esportista, en aquest cas la de Pep Guardiola, passa per sobre de la mediocritat intel·lectual que sol campar en aquest negoci, en aquest cas el del futbol, no és estrany que el poder es vegi interpel·lat i fins i tot posat en qüestió. D’aquí sorgeix l’expedient de la federació anglesa de futbol, al millor estil de l’espanyola, a Guardiola, pel fet de portar un llaç groc amb què es demana simplement la llibertat d’uns presos que ell i molts altres considerem que han estat tancats injustament. De fet no estan ni condemnats, però no podem demanar que segons quins dirigents coneguin aquestes subtileses.

En un dels casos més reconeguts de protesta política en l’esport, el puny alçat de Tommie Smith i John Carlos a Mèxic 68, els dos esportistes també van ser sancionats per una idea tan brillant com que l’esport ha de ser neutre fins i tot en les injustícies més flagrants. En el cas de Guardiola no hi ha mal que per bé no vingui, ja que la decisió de la federació internacionalitza encara més la situació dels presos en un moment en què l’Estat espanyol està en el punt de mira pel seu autoritarisme i pel seu afany de censurar, ja sigui una cançó, una obra d’art o un llibre. L’actitud de Guardiola li genera cada vegada més problemes també a Espanya, com ho demostra el fet que vols privats amb els seus familiars han estat inspeccionats per la Guàrdia Civil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)