Opinió

L’aposta Dembélé

La seva titularitat contra el Chelsea va ser un pas més en l’evolució del Barça de Valvderde

El fitxatge de Dembélé va ser la primera resposta del club a la fugida de Neymar. Van ser 105 milions i segurament acabaran sent 145, perquè en el món escassament transparent dels variables, jugadors del talent i les condicions del davanter francès tendeixen a complir totes les expectatives. És qüestió de temps. No es pot negar que Dembélé va aterrar amb el pas canviat al Camp Nou. Una lliga diferent, una manera de jugar a futbol diferent, una ciutat i un club de dimensions molt diferents, sense pretemporada, amb companys d’equip tan diferents a tot com Leo Messi i amb una lesió muscular greu en el seu tercer partit... Ah, i tot això amb 20 anyets. És una obvietat. Si qualsevol jugador ja fet necessita un temps prudencial per adaptar-se al nou entorn, al club, a l’entrenador, als companys, al futbol de l’equip, i ser capaç de donar el seu cent per cent, amb Dembélé hi hem d’afegir la seva joventut i la capacitat encara de créixer com a futbolista, com a persona i com a professional. Això no significa que el barcelonisme hagi de trigar molt a descobrir i disfrutar Dembélé. Els seus primers minuts contra l’Espanyol i la Juve ja van insinuar el seu potencial en el toc de pilota, els controls, les conduccions, els driblatges, la seva verticalitat afilada, l’exuberància física i la personalitat per assumir responsabilitats; i després van venir la jugada de gol a Màlaga, el golàs al Chelsea i els bons minuts contra l’Athletic. Però Dembélé, com tots, necessita entendre el seu paper i el dels seus companys en el joc, aprendre a jugar al costat de Messi sense deixar de ser Dembélé, i també necessita equivocar-se, que sovint és el pas necessari per aprendre a encertar. Dit això, la seva arribada va ser una molt bona notícia de cara a imaginar un Barça més poderós i la seva aparició en l’alineació titular del decisiu partit de Champions contra el Chelsea va ser una gran notícia per començar a construir-lo. Valverde podria haver optat per una opció més coneguda, més fiable i també més conservadora, però va apostar per anar un pas més enllà, per no aixoplugar-se en l’eficiència i buscar la intimidació, en definitiva, va apostar per continuar creixent. I no va ser l’únic. Messi també va apostar amb una passada que va acabar en gol i abraçada. El millor anunci del que ha de venir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)