Andrés Iniesta ha de prendre en els propers dies una de les grans decisions de la seva vida. Abans del 30 d’abril ha de comunicar al Barça si continua complint el contracte que el lliga amb el club o si exerceix el seu dret a marxar. Un dret contractual, però també moral, que s’ha guanyat per la seva llarga, satisfactòria i exemplar trajectòria vestint la samarreta blaugrana. Cap ni un dels aficionats culers pot retreure res a Iniesta. Ni tan sols si al final decideix continuar jugant futbol a la Xina o als Estats Units, d’on li arriben les grans ofertes econòmiques que fan que el capità dubti.

És llei de vida que el gran Barça del segle XXI hagi anat perdent els seus referents. Puyol, Valdés, Xavi. Tot i perdre homes clau, ha continuat guanyant títols, com tot indica que tornarà a fer aquesta temporada. Iniesta i Messi són els últims referents d’aquest gran Barça, i tots els aficionats, al Barça i al futbol, segur que desitjarien que tots dos continuessin el major temps possible. En el cas que ens ocupa, Iniesta està en un encreuament de la seva vida, en què ha de valorar moltes coses, tant professionals com personals i familiars.

Iniesta, gran futbolista i millor persona, s’ha guanyat el dret a decidir el seu futur i segur que ho farà amb l’honestedat que el caracteritza.