El cicle hegemònic de Red Bull i Sebastian Vettel en la F-1 va durar quatre anys (2010-2013), els mateixos que ja té l’era Mercedes (2014-2017). Arrenca a Melbourne una F-1 que es pregunta si ha arribat el moment de Ferrari, que no guanya des del 2007 amb Räikkönen, i gairebé de casualitat. Fa de mal dir, perquè Mercedes és especialista a amagar el seu potencial durant la pretemporada.

Convé que el campionat del 2018 no sigui recordat pel discutible –estèticament parlant– halo de protecció de la cabina –signe dels temps i de la recerca de la seguretat a qualsevol preu–, sinó per la lluita i la incertesa. La segona meitat del 2017 va decebre, quan a Vettel el va trair la fiabilitat, i Hamilton, un cop retirat Rosberg, ja no tenia rival a casa. Tampoc sembla que el tercer equip amb potencial, Red Bull, sigui capaç de plantar cara amb el propulsor Renault i la dedicació cada cop menor de l’enginyer màgic, Adrian Newey.

Tot això no està en mans del promotor del campionat, Liberty Media. En el que depèn d’aquesta empresa nord-americana, però, sí que es fan passos en la bona direcció, no tant per l’ampliació del nombre de grans premis (de 20 a 21), sinó perquè Europa recupera pes amb la tornada al calendari d’Alemanya i França i la supressió de Malàisia.