A Espanya més que acusar-los d’estat autoritari, que és com un oxímoron, el que els fa més mal és posar en evidència la pantomima en què s’ha convertit el seu país i les seves institucions, una metàfora a gran format de 13, Rue del Percebe del gran Ibáñez. De monarquies, per exemple, n’hi ha moltes al món, però com diria Joan Maragall la d’allà és la més còmica i grotesca de les que es fan i es desfan, i mira que la competència de la reialesa britànica és ferotge en aquest camp. D’entrada, els nostres veïns són els únics que no tenen una reina, sinó que en tenen gairebé tres, però al mateix temps no en tenen cap perquè la Constitució només considera com a legítim sobirà el primer home en la línia successòria, un vestigi que va més enllà de l’edat mitjana. I com ja assenyalaven alguns especialistes en la reialesa borbònica ara coneixem, a més, que les tres no reines –de dalt a baix Sofia, Letícia i Elionor– juguen la seva pròpia lliga, o torneig reial per veure quina és, citant el conte de la Blancaneu, la més bonica de totes. Això mentre els reis, que no són tres però són dos que Déu n’hi do, es dediquen a amenaçar catalans o a perseguir majordomes.

És molt d’assignatura de labores que encara les copes esportives espanyoles es divideixin pel sexe de la reialesa. Les noies juguen la copa de la Reina i els nois, és clar, la copa del Rei. Tot en ordre. Després demanem a tots els esportistes que es comportin i mantinguin els valors de l’amistat i el joc net al mateix temps que l’aristocràcia suprema que patrocina aquests campionats ens il·lustra amb comportaments que en un terreny de joc serien de vermella directa. Si Elionor aparta la mà a un àrbitre com ho va fer amb la seva indignada mare, segur que li caurien tres o quatre partits de sanció. I està molt mal vist en l’ensenyament dels valors esportius assenyalar, com fa la reina Letícia –periodista per a més inri– la sogra com si fos un Mourinho de la vida dirigint-se al jutge de línia de torn que ha xiulat un fora de joc en circumstàncies dubtoses.

Totes les famílies es barallen, em direu, però seguint l’actualitat en els mitjans ibèrics, això teòricament només passava a Catalunya per culpa de la independència. És possible que a Espanya els constitucionalistes majors del règim, ergo els monarques, tinguin una batussa? Encara haurem d’enviar la policia per restablir l’ordre a la Zarzuela, emetre euroordres de recerca internacional –Sofia viu en un luxós refugi a Londres–, posar els fiscals de l’Estat a treballar contra l’assetjament de menors en públic i el bullying de nens als seus pares; lluitar judicialment contra la violència dels nous CDR espanyols –competició de reines–; legislar per la igualtat entre homes i dones i, finalment, aprovar una llei d’educació per als nens consentits d’escoles privades. Si s’escau també es pot aplicar directament l’article 155 als membres de la Casa Reial que facin qualsevol gest que es pugui relacionar amb el seu propi dret a decidir a fer-se una fotografia o a qualsevol altra cosa. Això ho ha de votar tot Espanya. Només faltaria.

En la final de la copa del Rei de futbol, que el Barça tindrà l’honor de jugar, s’hauria d’exigir la presència a la llotja de les tres reines perquè és un gest de reconciliació necessari perquè la monarquia pugui tenir un govern efectiu sense que l’odi a la meitat o més dels seus membres pugui fer trontollar els fonaments sobre els quals se sustenten la convivència d’una societat democràtica. I si continuen odiant-se, doncs tots a la presó, que diria Berlanga.