En un club del nivell i les obligacions del Barça, a hores d’ara la planificació ja ha de tenir decisions preses sense més demora, però, posats a ser positius, el fracàs de Roma hauria d’esbandir la boira que podria planar sobre algunes decisions hipotèticament impopulars però necessàries perquè l’equip torni a formar part del centre de gravetat europeu del qual, a poc a poc, els resultats el van allunyant. L’encert no es pot controlar, però la planificació i l’estratègia, sí.

La desfeta de dimecres courà durant temps, però en una anàlisi equànime, una temporada amb un títol de lliga sempre ha de ser jutjada com a bona. Tots els entrenadors de grans equips sempre ponderen el títol en les grans lligues al davant de la Champions.

El Barça ha de resoldre un dilema: jurar fidelitat eterna a l’estil de joc entenent que un revés amb l’ADN intacte és més digerible, o bé explorar camins futbolístics més prosaics amb el risc que un fracàs deixi una buidor extrema. I ha d’afrontar un repte gens fàcil: dominar lliga i Champions requereix tenir una plantilla llarga, motivada i activada per un mestre en la gestió de rols. Si no ho fa i s’argentinitza –desconnectat Messi, esterilitzat l’equip– pot passar que el millor jugador de la història es retiri sense aixecar cap Champions més.