Opinió

Un desastre inimaginable

Tampoc imaginàvem que el Barça pogués jugar tan i tan malament per encaixar tres gols i no marcar-ne cap

Quan Dzeko va marcar un gol al Camp Nou en el partit de l’anada dels quarts de final de la Champions, el meu amic barcelonista Jordi Grau (no és el comentarista de TV3, sinó un periodista de raça) va remugar. Ni tan sols es va tranquil·litzar quan Luis Suárez va marcar el quart gol i la majoria de barcelonistes, per no dir tota la resta, vam creure que el Barça tenia superada l’eliminatòria contra la Roma. Com si tingués un mal pressentiment, en Jordi va dir al final del partit que hauria preferit un 3 a 0. Tanmateix, crec que ni ell imaginava la magnitud del desastre que va arribar sis dies després a l’Estadi Olímpic de Roma.

El cas és que els barcelonistes no podíem imaginar que un equip italià, dins d’una tradició de joc poc obertament ofensiu i acostumat a defensar marges mínims, marqués tres gols. Tampoc imaginàvem que el Barça pogués jugar tan i tan malament per encaixar tres gols i no marcar-ne cap. Donàvem per fet que el nostre equip era superior al de la Roma, encara que el resultat de l’anada fos enganyós. Tanmateix, si jugant de manera discreta i fins i tot imprecisa havíem aconseguit un clar avantatge amb la sort a favor, no seria difícil fer-ho una mica millor i, en conseqüència, passar sense problemes a les semifinals. Ens equivocàvem. No només el Barça podia jugar pitjor, infinitament pitjor, sinó que la Roma ho podia fer millor demostrant que la superioritat del rival era una suposició en general que podia relativitzar-se de manera concreta. També ens equivocàvem en no parar atenció al fet que el Barça hagués jugat malament el primer partit i no considerar-lo un indici de la possibilitat que un equip basat en la potència física pogués convertir el nostre en una matèria fràgil, perplexa i impotent.

Els barcelonistes havíem caigut en la supèrbia? Si no és així, en alguna cosa semblant. El prestigi de l’equip, la marxa triomfal en la lliga i la bona forma de Messi feien creure en una superioritat incontestable. El pitjor és que els jugadors barcelonistes també s’ho creien, i el seu capteniment va ser nefast. Però, a més, no vivíem en un cert miratge? Podríem dir que, malgrat els bons resultats, el Barça actual jugava d’una manera tan meravellosa per donar-li tant de crèdit? Tot i això, aquest desastre era certament inimaginable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.