El Barça és l’emblema de l’esport català, tant per la seva dimensió global com per la potència dels seus primers equips, tots en primera fila europea. Però el múscul de l’esport català no el determina només el Barça ni el doblet que pot aconseguir l’equip de futbol. Aquest cap de setmana, l’equip de futbol sala blaugrana, la secció professional més jove del club, disputa la final a quatre de la Champions per cinquena vegada i buscarà la tercera corona continental des del 2012. I el CN Sabadell femení afronta la final a quatre de l’Eurolliga de waterpolo, competició que ja ha guanyat quatre cops.

No són els únics equips catalans en primera línia europea. El Barça i el Reus estan en el top 4 de l’Eurolliga d’hoquei sobre patins, i el Lleida i el Voltregà, en el de la CERS. El CN Mataró femení va disputar la final a quatre de la LEN (waterpolo) i l’Uni Girona va estar a un pas de les semifinals de l’Eurocopa de bàsquet, igual com en Polo en l’EHL d’hoquei sobre herba. En handbol, si bé el Barça ha quedat fora de les semifinals de la Champions, el Granollers té expectatives de lluitar per l’EHF. I podríem continuar, en esports d’equip i en l’aspecte individual. Tant els que assoleixen l’èxit com els que s’hi queden ben a prop donen forma a una densitat esportiva espectacular, pròpia d’un país tan poliesportiu com el nostre.