Fa pocs dies vam celebrar l’aniversari de Kareem Abdul-Jabbar. Ferdinand Lewis Alcindor –aquest va ser el seu primer nom– va néixer el 1947 a Harlem (Nova York). Al llarg d’una dilatada trajectòria a la NBA va guanyar sis anells, la majoria amb Los Angeles Lakers. Dotat d’un llançament únic anomenat skyhook, actualment continua liderant la classificació d’anotadors. Encara que sigui un dels millors de tots els temps, la seva vida ha anat més enllà del bàsquet. Fou a partir del 1963 que Lew va prendre autèntica consciència del que significava ser afroamericà als Estats Units. Recordem que membres del Ku Klux Klan van fer explotar una església de Birmingham (Alabama). Per culpa d’aquell horrible atemptat van morir quatre nenes negres. La reacció dels mitjans de comunicació va indignar Alcindor. Poc després va col·laborar amb una revista defensora dels drets civils de les persones afroamericanes. Amb grans inquietuds culturals i socials, descobrirà figures tan rellevants com ara Marcus Garvey, W.E.B. Du Bois, Richard Wright i Ralph Ellison.

Anys després va excel·lir en l’equip universitari d’UCLA sota les ordres del mític John Wooden. Aleshores va ser un dels pocs esportistes que es van adherir al boicot dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968). Molt compromès amb els ideals del black power, aquestes van ser les paraules que va esgrimir per defensar la seva posició: “Les medalles només serveixen perquè els blancs presumeixin.”  Un dels episodis clau de la seva biografia va associat a la lectura de l’autobiografia de Malcolm X. Aquesta obra va propiciar que examinés profundament la seva concepció sobre el fet racial i es convertís a l’islam. Més tard s’anomenaria Kareem Abdul-Jabbar, que podem traduir per “noble servent del totpoderós”. Fa pocs anys Obama li va concedir la medalla presidencial de la llibertat i en va dir això: “A més de la seva llegendària carrera, Abdul-Jabbar ha estat un gran activista a favor de la justícia social.” Han passat molts anys, però el racisme continua afectant la societat nord-americana, i el món esportiu no en resulta aliè. Un bon exemple serien les protestes del jugador Colin Kaepernick. Mai deixarem de recordar Tommie Smith i John Carlos, dos grans homes que Kareem sempre va admirar.