El discurs del Barça al voltant del filial ha estat prioritzar la permanència. Per això s’han fitxat jugadors forans i s’han incorporat com a cedits reforços que han convertit el Barça B en un equip de nucli dur indefinit i de plantilla poc estable que no ha pogut evitar el descens a segona B.

La visió de Valverde sobre el filial no és del tot coincident. Per al tècnic del Barça és més rellevant que la formació de jugadors estigui en mans de bons entrenadors i que s’enfoqui a fer-los vàlids per al primer equip, més que la categoria en què militin. Que juguin a segona B pot ser vist com un problema pensant en un hipotètic debut amb el primer equip –el salt de segona B a primera serà més acusat que des de segona A– o com una oportunitat. Perquè fora de la LFP la incorporació de forans que han barrat el pas als productes del planter –i que tampoc han servit per mantenir la categoria– perdrà tot el sentit i, en canvi, els juvenils que acaben de guanyar la Youth League de la UEFA tindran camp adobat per expressar el seu talent, responsabilitzar-se i sentir-se partícips dels resultats de l’equip amb un entrenador ideal per continuar la seva formació, Garcia Pimienta. Que la possibilitat d’accedir al primer equip sigui un estímul prou potent depèn de la filosofia del club i de la fe i la valentia de Valverde.