Editorial

L’EDITORIAL

Rubi, la nova esperança de l’Espanyol

El destí immediat de l’Espanyol va lligat des d’ara a Joan Francesc Ferrer, Rubi, un tècnic amb menys currículum que d’altres –tot i l’ascens que acaba d’obtenir– però acostumat a treballar amb pocs diners i amb més planter que jugadors contrastats, és a dir, en les condicions actuals de l’Espanyol. Fitxar un tècnic que té interioritzats els valors del planter és també una mostra de realisme del club.

Rubi ha conviscut amb les estretors, a tercera, a segona B i a segona A. A primera ja havia dirigit l’Sporting i el Llevant, però eren projectes heretats. A l’Espanyol –malgrat tot, el desè pressupost de primera– podrà traçar-ne les grans línies amb més llibertat. Persistent i detallista, Rubi és a dia d’avui l’únic entrenador català que s’asseu en una banqueta de primera. Que Tito Vilanova i Pep Guardiola l’haguessin volgut al seu costat és un valor afegit.

A més dels obligatoris resultats, Rubi té la missió d’articular un discurs futbolístic identificable que recuperi l’adhesió d’uns aficionats que s’han passat un any avorrint-se i desertant. Vol fer-ho amb valentia, sabent que els valents assumeixen més riscos que els defensors d’un futbol gasiu. I cal ser conscient que, en un club modest, per ser valent i no sucumbir en l’intent es requereix tenir uns suports interns molt ferms.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)