Opinió

Negacionisme

Espanya ha decidit que no és nacionalista i no animarà la seva selecció durant el mundial

Els espanyols i els unionistes dels Països Catalans o Euskal Herria diuen sempre que els nacionalistes són els altres. Ho veurem ara al mundial de futbol. Segur que no animaran la selecció espanyola. El seu cosmopolitisme i internacionalisme està molt per sobre de tot això. Abans projectaran la seva solidaritat –perquè els insolidaris som nosaltres– cap a territoris més miserables que necessitin una alegria per compensar l’escassedat econòmica diària dels seus ciutadans. Seria tot un gest ara que hi ha a Madrid, diuen, el govern més modern i cívic de la història universal de la política mundial.

Segur que avui, en la final de Roland Garros, els cosmopolites, socialistes i votants de Podem espanyols arrufaran el nas quan Rafa Nadal aixequi la copa. Els esportistes que intenten enganyar l’administració tributària canviant el domicili fiscal de les seves societats no haurien de ser un exemple a seguir pels seus compatriotes, pensaran. O sí?

Negar el propi nacionalisme és gairebé un esport més de moda que el futbol a Espanya. Hauríem de veure què hi diria Freud, d’aquesta obsessió, probablement relacionada amb l’altra gran negació, el franquisme sociològic, polític, militar, cultural i judicial que ha sobreviscut a tots els canvis imaginables i que en certa manera està lligat també a la supervivència de la monarquia.

Els articulistes i intel·lectuals espanyols descriuen en grans assajos la tribu, un concepte en genèric que sempre vinculen als bascos –Sabino Arana és el campió, en aquest sentit– i als catalans que van amb tractors o alguna vegada van votar Convergència. Aquí s’inclouen tots els de la CUP, perquè són fills dels votants de Convergència. Així es tanca el cercle. La caverna catalana insolidària i sobretot nacionalista (ara també racista, xenòfoba i tot el que vulgueu més) és, segons la teoria, una rèmora del passat medieval, una malaltia a erradicar al segle XXI.

Afortunadament Espanya no és això. El futbol, els toros, el Valle de los Caídos, l’“a por ellos”, la corrupció, el 12 d’octubre, la cabra, la Guàrdia Civil, el terrorisme d’estat, les tortures, la repressió, la FAES i Marta Sánchez són símbols d’un estat definitivament no nacional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)