Des de Rússia, Cristiano Ronaldo ha acceptat que va cometre quatre delictes fiscals a canvi que sumant les condemnes no superin els dos anys de presó –així evita el risc d’ingressar-hi– i ha aconseguit una rebaixa de la quantitat objecte del frau, de 14,7 milions a 5,7. Amb tot, entre el pagament, la multa i els interessos, n’haurà de desembutxacar gairebé 19. Unes xifres colossals en tot cas que fan aflorar que, a més de banyar-se en or, Cristiano no té cap sentit de la solidaritat quan ell i d’altres que han estat condemnats en casos similars haurien de ser els primers a donar exemple.

L’acord amb l’advocacia de l’Estat s’ha conegut just ara que, entre el mundial i l’afer Lopetegui, el soroll de fons és tan intens que el cas del portuguès passa més inadvertit. Quina casualitat.

El cas no s’hauria de considerar tancat. Primer, perquè si bé l’advocat de l’Estat accepta l’acord, Hisenda encara no ho ha fet perquè s’espera que decideixin els nous responsables nomenats pel PSOE. I, en segon lloc, perquè Cristiano Ronaldo continua tibant la corda i vol que la condemna sigui substituïda per una multa per, d’aquesta manera, mantenir el seu historial penal net de condemnes de presó. Si Hisenda agafa els diners i s’oblida de la resta, tampoc no ens sorprendrà.