Els Jocs Mediterranis alcen finalment avui el teló amb un interès polític gairebé més rellevant que l’esportiu, almenys per algunes incògnites que s’han de resoldre en la cerimònia d’inauguració d’avui al camp del Nàstic. Qualsevol dels gestos que faci aquest vespre el president de la Generalitat, Quim Torra, serà criticat a Catalunya o a Espanya o en sectors dels dos països. Plantar el rei d’Espanya té tota la lògica del món després de l’infaust discurs del 3 d’octubre, de la resposta a la carta que li va enviar el president català i també per l’actitud del monarca vers el govern de la Generalitat, del qual no ha volgut rebre cap representant. En certa manera, com diu Carles Puigdemont, Felip VI ha abdicat a Catalunya de les seves mínimes funcions. Amb tot, no assistir a la cerimònia d’avui és concedir a Felip VI i també als dirigents espanyols, començant pel president Pedro Sánchez, tot el protagonisme d’un esdeveniment en què el govern català és el màxim inversor (32 dels 98 milions de pressupost). El gest d’assistir i reclamar un protagonisme merescut en l’àmbit de la gestió, però, seria interpretat per alguns com una nova mostra de submissió del govern independentista a les autoritats espanyoles, començant per la monarquia. No és aquesta, doncs, una decisió senzilla.