Els gurus de diversos esports asseguren que un partit es pot guanyar atacant però que els títols es conquereixen defensant. Al Barça no li va servir de res marcar tres gols contra el Betis, de manera que alguna raó deuen tenir els pensadors de l’esport.

El rendiment defensiu del Barça en aquest inici de curs –amb algunes excepcions honorables en els partits de màxima exigència– és discutible. Però no confonguem: el problema no és dels defenses. Sent cert, el problema no era que Piqué i Umtiti –fins que es va lesionar– comencessin espessos. Ni que amb Coutinho al davant sacrificant Dembélé i l’entrada d’Arthur al mig del camp hi hagués més control. Pensar que amb Messi es defensa pitjor és una barbaritat. Simplement, el Barça ha de ser conscient que la seva manera ideal de defensar és tenir la pilota i, per tant, quan la perd és vital la pressió alta dels atacants i migcampistes, i ajuntar les línies. Aquest és el segell que s’ha de mantenir com una constant per evitar gols com els rebuts contra el Rayo i el Betis.

Perquè, a tocar d’un terç del campionat, haver encaixat tants gols (18) com en les 30 primeres jornades del curs passat és símptoma que alguna cosa no rutlla. Només els dos cuers n’han rebut significativament més (25). La part bona és que preserva el lideratge.