L’Espanyol no ha sumat ni un punt en les cinc últimes jornades de lliga, un fet que no passava des de fa nou anys, i això que en aquest període hi ha hagut temporades per fer-s’ho mirar, al llindar del precipici. Si hi ha algun aspecte positiu és que l’equip té prou coixí per no posar-se nerviós per la classificació, que arriba una aturada per reflexionar i que queda tota una segona volta per fer esmenes.

Ara bé, cinc derrotes seguides per força generen dubtes. Més enllà del pes que tenen en l’aspecte mental, el club s’hauria de fer un parell de preguntes. Té mancances estructurals la plantilla? I si la resposta fos afirmativa, hi ha capacitat de corregir-les? De moment, el discurs que envia l’Espanyol és que el marge per fer incorporacions el determinaran les hipotètiques sortides.

En la ratxa de cinc derrotes n’hi ha tres –a Sevilla, contra el Barça i la d’ahir– que no poden fer que ningú s’esquinci la roba pel potencial dels rivals. Totes cinc, però, mereixen ser analitzades amb detall i perspectiva, no fos cas que hi haguessin dèficits futbolístics –com semblen indicar els 15 gols encaixats en aquests cinc partits– que abans potser quedaven ocults pels resultats i pel contrast estètic entre el futbol amb Rubi i el d’una temporada 2017/18 que tothom volia oblidar.