No és el mateix el 7-7 actual del Barça en l’Eurolliga que el 6-8 que registraria l’equip si dijous no hagués tallat la sèrie de derrotes a Vitòria. Però dit això, justament era la ratxa negativa la que alimentava un relat fatalista que abans de ser anunciat requeria una anàlisi una mica més ponderada. En primer lloc, per constatar que el Barça ha jugat nou partits en pista contrària i només cinc al Palau. També és obligat remarcar que en la sèrie de quatre derrotes n’hi ha dues contra el Fenerbahçe i el Madrid, dos equips que, avui dia, estan fora de l’abast no només del Barça sinó de qualsevol altre rival que no sigui el CSKA. Sense la derrota contra el Buducnost, l’apocalipsi de l’equip de Pesic no s’hauria ni insinuat, però les ratxes negatives són cridaneres i el 92-65 a Madrid, encara més.

El tècnic serbi és el líder natural del Barça, i en els seus equips sempre s’ha ocupat primer d’assegurar que es respecten les regles defensives abans que d’estructurar l’últim detall de l’atac. Si després de quatre derrotes i del tercer quart de dijous a Vitòria (55-46) l’equip va saber aixecar-se i va guanyar, és que l’equip no està desfet, que els jugadors creuen en les seves possibilitats i que les quatre anotacions consecutives per sota dels 70 punts en els partits anteriors encara no són un problema estructural.