El camí del Barça cap a la final de la lliga de campions que es jugarà l’1 de juny al Wanda Metropolitano de Madrid té aire anglès i color vermell –amb el permís del Porto– després del sorteig que es va fer ahir. El rival dels de Valverde en els quarts de final serà el Manchester United i si els blaugrana el superen, jugarien les semifinals contra el vencedor de l’eliminatòria entre el Liverpool i el Porto. El Barça, per tant, ja sap el que ha de fer, quan ho ha de fer i davant de qui ho ha de fer. Ara només cal que ho faci. L’estiu passat, en la seva estrena com a capità, Leo Messi va deixar ben clar que tenia la Champions entre cella i cella. N’ha guanyat tres damunt del terreny de joc (2009, 2011 i 2015) i una des de la graderia (2006) i no en té prou. Ni ell ni cap dels culers, que han viscut massa decepcions –tres eliminacions consecutives en els quarts de final– en els últims anys. El Manchester United és un club històric, davant el qual el Barça ha aixecat dues orelludes, però ara mateix no és un dels grans d’Europa. Tampoc ho era la Roma i tothom recorda el que va passar. Vistos els precedents, el Barça faria molt bé de no refiar-se. L’equip anglès és un altre des que Solskjaer va substituir Mourinho. El PSG ho va poder comprovar en els vuitens de final. Potser no té gaires grans noms, però des que el tècnic noruec va agafar l’equip, l’United ha demostrat la seva qualitat i competitivitat tant a la Premier com a la Champions. Per tant, màxima concentració i Messi sempre atent i vigilant.