Ara fa uns quants anys, la Federació Catalana de Futbol em va encarregar la feina d’acompanyar i ajudar el seleccionador català absolut. Primer ho vaig fer amb Johan Cruyff i Òscar Garcia de segon, i en aquests moments treballo amb la parella formada per Gerard López i Sergio González. Dimecres que ve, cap a les dotze del migdia, Gerard López anunciarà la llista de convocats per al proper partit de la selecció catalana que es jugarà a Montilivi el proper dia 25.

“Vindrà Xavi?” Aquesta és la pregunta que més m’han fet en les darreres setmanes. Després de contestar que sí, n’hi havia una altra: “I Piqué?” La selecció catalana sintetitzada en dos jugadors. Un, Xavi, que per mi és el millor jugador català de la història, i l’altre, Piqué, considerat el millor central del món en aquest moment i un esportista que sobrepassa la dimensió futbolística per convertir-se en una icona del barcelonisme i de la llibertat d’expressió.

No és gens fàcil fer la llista de Catalunya. En aquests moments hi ha una quarantena de jugadors catalans que formen part dels equips de la primera divisió espanyola. Al marge dels nombrosos futbolistes escampats pel món.

No és gens fàcil perquè Catalunya encara no té una selecció oficial i, tot i que la federació catalana està orgullosa i feliç de poder organitzar-lo, el partit del proper dia 25 no deixa de ser amistós. A tots el futbolistes els agrada competir, i als seleccionadors, també.

No és gens fàcil perquè fins fa tres dies no vam saber la convocatòria de les seleccions espanyoles absoluta i sub-21. Luis Enrique i De la Fuente no tenen altre maldecap que convocar els millors o els que ells consideren que ho són en aquest moment. En canvi, Gerard López i Sergio González d’entrada han de renunciar a Sergio Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto, Pau López, Sergi Gómez, Sergi Palencia, Marc Roca i Carles Aleñá. A més, hi hem d’afegir Keita Balde, convocat per Aliou Cissé per defensar la samarreta del Senegal. Actualment, aquestes són les regles.

No és gens fàcil perquè mentre començava a escriure aquest article vam rebre el missatge d’una patum conforme s’havia fet mal en un entrenament. Merda! No en tenim tantes, de patums! La predisposició de tothom és admirable, però hi ha imponderables que no podem controlar.

No és gens fàcil perquè hi ha futbolistes porucs que juguen en clubs que no passen per una bona època i no volen demanar permís amb l’excusa de no desestabilitzar. Si truqués la selecció espanyola no hi hauria desestabilització possible. Tan sols seria obligació.

No és gens fàcil perquè ahir hi va haver futbolistes que jugant amb els seus respectius equips no van acabar amb les millors sensacions físiques. N’hi ha d’altres que surten de lesions i altres, els que menys, que no tenen l’alta mèdica però els esperem. Tenim dos dies per tancar una llista que segur ens farà sentir orgullosos.

No és gens fàcil perquè hi ha futbolistes que mereixen jugar amb la selecció catalana, però només se’n poden convocar 22 un cop l’any.

No és gens fàcil fer la llista de la selecció catalana, però hi ha poques coses que em fan trempar tant. Treballar amb Gerard López i Sergio González, com ja vaig fer amb l’inesborrable Johan Cruyff. La llista que es presentarà aquest dia 20 lluirà molt.