El Barça és a 90 minuts de classificar-se per a la primera final femenina de la Champions de la seva història. I es jugarà amb tots els ingredients a favor, al Miniestadi, amb la grada plena –els pocs milers d’entrades que encara no tenen propietari haurien de durar molt poc– i amb un 0-1 de l’anada que és un magnífic resultat gràcies al gol de Kheira Hamraoui ahir a Munic.

L’esport competitiu permet assistir a episodis com el de l’equip de futbol femení del Barça, que per moments semblava abocat a una temporada més en segona fila –eliminat de la copa per l’Atlético, no prou consistent en la lliga–, però que, a partir del relleu del tècnic, s’ha convertit en un equip solidíssim en defensa i amb prou pólvora per anar superant eliminatòries de Champions, per anar pujant graons en l’ambició.

De moment, la tornada de diumenge vinent al migdia és una magnífica oportunitat per omplir el Miniestadi. En uns temps en què els rècords de públic en futbol femení se succeeixen sense aturador –avui en caurà un altre en l’àmbit català al RCDE Stadium–, les paraules del tècnic blaugrana, Lluís Cortés, quan li van preguntar si li vindria de gust jugar al Camp Nou sonen plenament assenyades: “Potser que abans pensem a omplir el Mini.” L’entrenador balaguerí –assistent de l’extècnic Fran Sánchez– és un dels grans responsables de la reconducció de la trajectòria de l’equip, i un exemple més que, a vegades, les solucions són a dins de casa.