En aquesta voràgine en què vivim immersos els mitjans per tot allò que fa referència al FC Barcelona, hi ha moltes notícies o fets que passen desapercebuts o que queden amagats per l’allau diari de notícies, una barreja explosiva de l’actualitat esportiva més rabiosa i d’escàndols que sacsegen cada dia una junta acorralada. En tot cas no se n’ha parlat prou, que diuen en un programa de ràdio, de la decisió del club, o directament de la junta del club, d’afegir-se a una patronal com el Foment del Treball. Aquest pas, en el qual els socis no han tingut ni veu ni vot, és d’entrada contradictori amb els estatuts del club, que no consideren (encara) que el Barça sigui una empresa. De fet, se’ns repeteix a tort i a dret que pertany als socis. Una altra cosa seria si parléssim d’una societat anònima esportiva, com l’Espanyol, club al qual el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre –gran aficionat blanc-i-blau–no ha sol·licitat l’ingrés.

Més enllà que l’ingrés del Barça a la patronal probablement va contra els estatuts, que en cap moment parlen d’accedir a organitzacions d’un interès econòmic i polític tan marcat, també ens assenyalen quin és el perfil que els actuals dirigents volen donar a l’entitat: el mercantilisme per sobre de qualsevol altra consideració. Foment del Treball, ara amb Sánchez Llibre i abans amb Gay de Montellà, té dos enemics declarats: l’independentisme i les reformes socials que incloguin la derogació de la reforma laboral o l’augment dels impostos a les rendes més altes. En podríem citar molts més, però hem anat al gra.

La patronal catalana va portar als tribunals la Intersindical-CSC per haver convocat la vaga contra l’empresonament de tot el govern català i l’aplicació del 155, article que va ser defensat sempre per la institució com un retorn a l’“ordre”. L’elaboració d’informes econòmics tendenciosos contra el procés en aquests últims anys ha estat una altra de les seves especialitats, així com les crítiques a l’ANC –associació privada i que pot fer el que li vingui més de gust–per haver demanat el consum estratègic als catalans. Ara bé, quan algunes empreses catalanes van canviar de seu el 2017, a Foment tots van callar.

La patronal és, per definició, una representació d’una part de la societat, la més poderosa. El Barça, si és més que un club, hauria de fer exactament el contrari, posar-se al costat de la part més feble. Els estatuts diuen que el club fomentarà les relacions amb altres institucions amb la finalitat de mantenir i millorar el significat esportiu i social de què gaudeix el club. Però quin missatge s’envia a la societat posant-se al costat d’un lobby amb uns interessos tan descarats. L’objectiu del Barça no és, o no hauria de ser, enriquir-se i col·laborar amb una patronal que ha abandonat el catalanisme. Per una banda, la fundació treballa contra les desigualtats, i per l’altra, el club s’ha adherit a una associació neoliberal que les fomenta. Només cal llegir l’últim informe de l’ONU sobre aquesta situació a l’Estat espanyol. Estem arreglats.