Jo, sincerament, per les festes de Nadal vaig fer com alguns jugadors del Real Madrid, és a dir que vaig aprofitar per anar a menjar i beure (i beure i menjar) a casa “del pare, de l'oncle, de la tia, de l'àvia” i fins i tot de la iaia d'un amic: ens va fer un arròs boníssim. La veritat és que m'he afartat de canalons i fins i tot de polvorons. És així que, per una vegada, em vaig sentir pròxima als jugadors del Madrid. Llàstima, però, que a la mitja part del partit d'anada de la copa contra el Màlaga païssin de cop tot el que havien menjat (i begut, què carai) durant les festes: quina purga els va donar el gran Mou? M'agradaria saber-ho perquè em convindria. Però, en fi, dic que és una llàstima perquè, a causa dels tres gols que van marcar al Màlaga en la segona part, ja tornem a tenir dos partits seguits contra el Madrid. Hauria preferit que els hagués eliminat el Màlaga. Jugar contra el Madrid, encara que personalment ho faci sense moure'm del sofà de casa, és gairebé tan cansat com ser català: de la mateixa manera que és cansat haver de defensar per què parlem la nostra llengua i totes les altres coses que suposo que ja saben, ho és haver de suportar tota la brutícia que deixa anar la caverna madridista abans dels partits i fins i tot després, perquè sempre posa en dubte l'habitual victòria barcelonista i sembla que ens haguem de justificar.

He dit l'habitual victòria barcelonista i, tot i que en els últims tres anys és una evidència, ja me'n penedeixo. No només perquè soc massa vella per ser una barcelonista triomfalista, sinó perquè el problema és que, de tant jugar-hi, alguna vegada perdem. Va passar en la final de la copa de l'any passat, fet que va propiciar que aquest trofeu fos revalorat fins a considerar-se el més important. A més, després de l'últim 1 a 3 al Bernabéu, no va dir Mourinho que, entre tots els enfrontaments dels dos equips la temporada passada, el més rellevant i significatiu va ser el de la final de copa perquè es decidia la victòria o la derrota a un sol partit? Delicada i respectuosa manera de menysprear totes aquelles victòries del Barça o empats que van permetre-li guanyar la lliga i la Champions. Tanmateix, un mes després i just en aquella roda de premsa posterior al Madrid-Màlaga en què va parlar dels excessos nadalencs d'alguns dels seus jugadors, l'elegant portuguès va manifestar un canvi de prioritats: hauria preferit perdre aquell partit que el que havia de disputar uns dies més tard contra el Granada perquè en aquest últim hi havia en joc la lliga, que s'ha convertit (fins que, en tot cas, la perdin) en el títol més important: “Qui el guanya acostuma a ser el millor del campionat. No sempre passa així en el cas de la copa i la Champions”, va reconèixer el distingit entrenador. Quina llàstima! Jo que m'havia cregut que allò que més li agradava guanyar a Mou (i al madridisme en general) era la copa del Rei... Que il·lusa. Si es tracta de guanyar el Madrid, fins i tot vull aquesta copa, que potser s'hauria de rebatejar com la de l'encobridor, però, si de mi depengués, els l'hauria regalat. Ara Mou no la vol? La troba una mica desprestigiada? Per cert, el Barça està considerant la possibilitat de retirar la samarreta del gendre de qui du el nom de la copa. I no estaria malament també un canvi de nom del museu del Barça, tenint en compte que ara du el d'un senyor condemnat per suborn a funcionaris i falsificació de documents? Ai, en Núñez, que fa uns mesos va declarar tendrament que en Mou és bona persona i que només en té bons records.