Opinió

Albert Ramos, entre copes

El maresmenc continua el seu enlairament i dissabte es va desfer de Gasquet als EUA

Ha estat un cap de setmana altament poliesportiu. El Barça d'handbol va perdre la copa, el de futbol sala, al qual sempre és un plaer veure jugar, va aconseguir el títol per compensar una mica i l'Uni Girona va perdre en les semifinals de la copa femenina de bàsquet, però amb el cap molt alt, jugant un veritable partidàs contra el Perfumerías Avenida. A Salou, dos equips de la Rioja van jugar la final de la copa de voleibol femenina, amb dues catalanes en les files de les dignes perdedores. Entre tanta copa, un mataroní, Albert Ramos, va arribar a la tercera tanda d'Indian Wells remuntant un set advers contra un jugador amb tant de talent com el francès Richard Gasquet (16è de l'ATP). Fa poques setmanes, al Brasil, el maresmenc s'havia desfet del madrileny Fernando Verdasco i està protagonitzant un gran inici de temporada. Ramos es perfila, juntament amb Marcel Granollers i tot i esperant l'esclat de Pere Riba, com un dels grans estendards del tennis català actual i dels pròxims anys. Passi el que passi ara en el torneig nord-americà, el mataroní està demostrant que ha treballat de valent durant la pretemporada, tal com anunciava en una entrevista publicada en aquest diari el novembre passat durant el campionat d'Espanya. Va acabar el curs anterior entre els 100 millors jugadors del món (66è) i ara és el 57è. En aquella conversa em vaig adonar que el maresmenc podria fer parlar encara més del que ho havia fet fins llavors perquè tenia les idees molt clares de com fer-ho –treballar– i perquè repetia, un cop i un altre, que estava disposat a sacrificar-se per millorar, verb que va reiterar. També quedava clar que creia veritablement en el seu entrenador, José Maria Díaz, el mateix que l'entrenava quan era un marrec al Club Tennis Mataró i amb qui s'havia retrobat. Posava èmfasi també que havia de millorar el servei. Veient-lo jugar queda clar que al marge de ser esquerrà, que sempre és un valor afegit en els esports de raqueta, Ramos té molt d'esperit. És descarat en la mesura justa, als antípodes de la insolència dels mediocres. El seu millor valor, però, té un efecte multiplicador respecte de la resta de qualitats: no hi ha res al món que li agradi més que el tennis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)