El Barça va segellar ahir a la nit el pas a les semifinals de la Champions eliminant el PSG com havia fet abans, en els vuitens de final, amb el Chelsea. Els blaugrana i el Bayern de Pep Guardiola –que va ser capaç de remuntar fàcilment el 3-1 que va encaixar al camp del Porto– esperen el sorteig de divendres per conèixer el rival. Aquesta nit sabran quins altres dos equips entren en el bombo: el Real Madrid o l'Atlético de Madrid i el Juventus o el Mònaco. Independentment de quin sigui el contrincant, el cert és que el Barça ha arribat a les semifinals de la màxima competició europea per setena vegada en els últims vuit anys. Des del curs 2008/09, només la temporada passada va caure en els quarts, amb Tata Martino a la banqueta, i contra probablement l'Atlético de Madrid més incòmode dels últims temps. La continuïtat en l'èxit és incontestable. Un èxit que al mateix temps que confereix una autoritat ferma en el context europeu, i fins i tot mundial, genera una exigència cada vegada més gran. La final del 6 de juny a Berlín ja és a només dos partits, i l'equip de Luis Enrique està en disposició d'arribar-hi, sigui quin sigui el rival de la semifinal. Mentre espera saber amb qui se les haurà en la propera cita de Champions, ha de tornar a fixar la mirada en la lliga, i ho ha de fer immediatament, perquè dissabte l'espera l'Espanyol en un derbi que pot acabar sent decisiu per a la consecució del títol.