Fa anys i panys que intenten entrar en la modernitat més plena, això és, estat laic, llibertat de pensament, avançar amb la igualtat home i dona i fer front al seu passat fosc durant el genocidi kurd. De tant en tant, apareix la fe sobre la raó i tot retrocedeix o s'atura. Si anéssim molt enrere encara trobaríem, com deia el gran historiador Eudald Solà, que els turcs, en el segle XIV, quan es van enfrontar als almogàvers van copiar molt de la seva estratègia de lluita militar i dels fets més diversos. Un tema que no hem pogut investigar a causa de l'espoli espanyol, molles de pa al costat dels milers de milions que any rere any ens pren un estat arcaic i corrupte.

Poble provinent de la nit dels temps des de les planures del sud de Sibèria i estès en un immens espai asiàtic. En aquest conglomerat, hi ha una complexitat variada de races i pobles parents, però sovint bel·licoses entre si. Això ha format en general un caràcter molt ferm i ferreny. D'aquest país és, d'una pota d'on ja acaba Europa, Arda Turan.

Qui mana a l'equip? L'entrenador. Si ell el vol, s'ha de fitxar. Les llàgrimes no serien de cocodril si el perdéssim, com si haguéssim perdut Pogba, si Luis Enrique l'hagués volgut o qui sigui. Cal recordar que Zidane s'havia fet la foto amb la camiseta del Barça i per rucs va acabar sent icona de l'equip de l'Estat. Sincer ho ha reconegut Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional, exmilitant feixista de Fuerza Nueva.

La gestora ha de gestionar, de manera neutra i professional i d'acord amb els estatuts. Ras i curt. Accepto les crítiques que han rebut, som un equip lliure en tot, però em dolen. Són persones reconegudes en el seu àmbit, professionals de rigor amb sòlid prestigi, i mentre no facin cap errada, que no la veig per enlloc, han de fer normal la vida del club. Per mi, això de fitxar sovint és com un meló. Arda Turan és un dels millors recanvis d'un Xavi grandiós que, per honestedat i veterania, sabia que el seu moment de glòria única al Barça ha passat.