Opinió

No és la ‘haka', és el ‘mana'

Us imagineu Cristiano Ronaldo escombrant el vestidor del Bernabéu? Jo tampoc

El primer que crida l'atenció i desperta simpatia entre els neòfits del rugbi que veuen per primer cop un partit en què participen els All Blacks és la haka, aquella dansa maori d'origen guerrer que la selecció de Nova Zelanda desplega abans de l'inici de cada matx. El mundial de rugbi que s'està disputant a Anglaterra ens ofereix la possibilitat de veure'ls en acció. La resta de seleccions de nacions polinèsies —Samoa, Fiji, Tonga— també fan la seva pròpia haka, però cap és tan plàstica i intimidant com la dels All Blacks. És evident, però, que l'èxit dels neozelandesos no es pot atribuir només a les seves danses de guerra. Els All Blanks són el combinat nacional més demolidor del rugbi mundial. Des del 1903, han guanyat el 78% de tots els partits disputats. Des de la copa del món del 2011, només han perdut 3 dels 47 partits jugats. Què hi ha al darrere?

L'hegemonia dels All Blacks no és casual. Des dels anys setanta, els seleccionadors viatgen per les illes de la Polinèsia per trobar joves jugadors amb talent, que són becats per estudiar i entrenar-se a Nova Zelanda, que eventualment els ofereix la nacionalitat i la possibilitat, és clar, d'integrar-se al combinat nacional. Encara no està científicament demostrat, com en el cas del corredors kenyans, però hi ha estudis que indiquen que els polinesis en general, i els maoris en particular, presenten una disposició genètica vers la força i la velocitat combinades, dos aspectes molt valorats en el rugbi. De fet, no només en el rugbi. Entre els primers 66 seleccionats en el draft d'enguany de l'NFL, la lliga de futbol americà dels EUA, hi havia cinc jugadors polinesis.

El cas és que, a diferència d'Austràlia o Sud-àfrica, en els equips dels All Blacks els indígenes sempre han sigut benvinguts. Per això la haka va ser incorporada amb naturalitat, com a mostra d'orgull vers la cultura nadiua. La cosa, però, va molt més enllà. La cultura maori explica en gran part l'èxit dels All Blacks. A banda de la haka, han incorporat des de sempre un altre concepte propi de la cultura maori: el mana. Una idea que combina la creença en la força sobrenatural del treball en equip amb la humilitat de cedir tot el protagonisme al col·lectiu. En aplicació del mana, tots els jugadors dels All Blacks han d'escombrar i netejar el vestidor després de cada partit, fins i tot les màximes figures que juguen a Europa amb nòmines de set xifres. Us imagineu una cosa semblant en qualsevol altre esport col·lectiu professional? Us imagineu Cristiano Ronaldo escombrant el vestidor del Bernabéu? Jo tampoc.

Per tot això, el All Blacks són el principal motiu d'orgull nacional de Nova Zelanda, un sentiment que va molt més enllà de l'esport. És un símbol d'estima col·lectiva per un país i una cultura. S'assembla molt a la passió que desperta la USAP de Perpinyà entre els catalans de l'altra banda dels Pirineus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)