La lluita per l'hegemonia en el rugbi mundial és una lluita entre el sud i el nord. No entre el sud i el nord en termes econòmics o socials, sinó en termes purament geogràfics. Les seleccions dels països de l'hemisferi nord contra les de l'hemisferi sud. I en la copa del món que es disputa aquests dies a Anglaterra i el País de Gal·les, hem arribat al punt culminant del domini de les seleccions del sud respecte a les del nord: per primera vegada en les vuit edicions del mundial –que es disputa des del 1987–, les quatre seleccions semifinalistes són del sud. Nova Zelanda i Sud-àfrica, d'una banda, i l'Argentina i Austràlia, de l'altra, lluitaran per ser en la gran final del torneig el proper dia 31 a la catedral del rugbi anglès, a Twickenham.

L'Argentina és l'única de les semifinalistes que no ha estat campiona del món. Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica, ho han estat dues vegades cada una. Les seleccions europees han guanyat una final –Anglaterra el 2003– i n'han perdut cinc. I a més, els quatre països semifinalistes són exportadors de jugadors cap a Europa, on hi ha les lligues més potents, econòmicament parlant, que es juguen als països i el continent ara derrotats i humiliats pels del sud. I per acabar-ho d'arreglar, l'equip del nord que ha estat més a prop de les semifinals ha estat Escòcia, última en dues de les quatre últimes edicions del Sis Nacions, la joia del rugbi del nord.