Amb la disputa de la copa del món de rugbi, que diumenge viurà la traca final amb el duel entre els All Blacks i els Wallabies australians, aquests dies es parla més que mai de rugbi, també a Catalunya, és clar. Però per què aquest esport no ha acabat d'arrancar al Principat més enllà de la Catalunya Nord? Els factors són diversos. D'entrada, la competència dels altres esports d'equip és ferotge. Disciplines com l'handbol, el bàsquet i l'hoquei sobre patins parteixen amb un avantatge estructural bàsic, que és el de les instal·lacions. El país està poblat de pavellons per jugar a qualsevol esport, però de rugbi, gairebé no hi ha camps. A Barcelona, una de les grans capitals europees de l'esport, només n'hi ha tres, una oferta insuficient. Tampoc hi ha ajudes econòmiques de les administracions, que sí que van apostar pel rugbi a l'Argentina i Itàlia, per exemple. Que no sigui un esport olímpic tampoc hi ajuda i el boom posterior a Barcelona va passar de llarg en aquest esport. El futbol, a més, veu inconscientment el rugbi com un potencial enemic perquè li disputa els mateixos espais de joc. Els grans clubs de la Catalunya Nord tampoc s'han implicat a fons per fer créixer l'esport al sud i mediàticament el tractament durant tot l'any és ínfim. I el reconeixement internacional de la federació, que és legítim, no arriba mai. Massa problemes, doncs.