Els esportistes professionals que tenen por de pronunciar-se en qüestions polítiques i denunciar injustícies evidents s'equivoquen. Ho demostra el reconeixement pràcticament unànime que genera la figura de Muhammad Ali, un boxejador que va començar sent un fanfarró i un personatge mal vist pels aficionats, i va passar a convertir-se en un símbol en la lluita pels drets civils gràcies a la denúncia que va fer de la desigualtat entre negres i blancs. A casa nostra la boxa no és precisament un esport majoritari. Fa anys que va deixar la primera plana de l'actualitat, però això no ha impedit mai que tothom conegui Ali i que el posi al costat de Martin Luther King. A la majoria de grans professionals de l'esport se'ls venera pels seus grans
èxits, títols i rècords, però n'hi ha pocs que transcendeixin el seu palmarès, com ho van fer també Tommie Smith i John Carlos en els Jocs de Mèxic del 1968, tot just un any després que Ali fos suspès per haver-se negat a anar a la guerra del Vietnam.

Per entendre la rellevància d'Ali en diverses generacions dels Estats Units només cal subratllar la revelació que va fer ahir Barack Obama confessant que al seu despatx de la Casa Blanca hi té uns guants i una fotografia d'Ali colpejant un rival. Si algun esportista de la història ha estat molt per sobre del seu esport i dels seus propis èxits, aquest ha estat Ali.