Imma Merino

Imma Merino

Imma Merino
Imma Merino

Respecte per Stòitxkov

Feia temps que no en sabia res de Hristo Stòitxkov. Tampoc no és que fes res per saber-ne. El cas és que fa poc més d’una setmana vaig saber-ne perquè va ser a Sant Cugat del Vallès a l’acte...

Imma Merino
Imma Merino

De futbolistes a entrenadors

Recordo que jo era molt fan del Guardiola futbolista i que li vaig agafar una certa mania a Xavi Hernández quan, de jove, va anar ocupant el lloc del meu ídol duent-lo primer a la banqueta i després...

Imma Merino
Imma Merino

L’Espanyol i el teatre

De la web de la Sala Beckett extrec la sinopsi de l’obra teatral “Cacophony”, de la jove dramaturga anglesa Molly Taylor, que transcric resumida: “Després d’una manifestació contra la sentència...

Imma Merino
Imma Merino

El Mal i el Temps

No sé en quan veu ser que amb un meu amic gallec-asturià, gran cronista cinematogràfic i barcelonista acèrrim, vam acordar que al Real Madrid de Florentino l’anomenaríem el Mal. De fet, no ho vam...

Imma Merino
Imma Merino

Força, Unionistes

Tot i que remet al de la desapareguda Unión Deportiva Salamanca a la qual el club només vol homenatjar amb la convicció que és insubstituïble en contra de les pretensions del rival local Salamanca...

Imma Merino
Imma Merino

Genoll esquerre

La màquina de jugar meravellosament a futbol de l’equip femení del Barça funciona amb tanta intensitat i precisió que no sembla notar-se ni l’absència d’Alexia Putellas, una peça rellevant...

Imma Merino
Imma Merino

Allò que no canvia

Recordo que Manuel Vázquez Montalbán va dir i va escriure que canviar d’equip de futbol és molt difícil, sinó impossible: és més possible canviar de parella i d’amants, passar-se a una altra...

Imma Merino
Imma Merino

Un desig inesperat

Havia d’arribar per força el dia en què barcelonistes de tota la vida que, durant els últims anys i fins potser només des de fa uns mesos, s’han aficionat al Girona tinguessin aquest desig temps...

Imma Merino
Imma Merino

Venables i els records

Sincerament, me n’havia oblidat de Terry Venables o, en tot cas, no el recordava, com passa amb persones conegudes que, de cop, es fan presents amb la seva mort. No sempre: la memòria involuntària...