Barça

Futbol formatiu

Laura Ràfols

Portera per convicció

La blaugrana Laura Ràfols va començar a jugar a futbol amb només quatre anys, i sempre com a portera

Tot i les dues derrotes encaixades contra l'Arsenal, la vilafranquina afirma que la participació en la Champions ha estat la seva millor experiència com a futbolista

En el món del futbol, la glòria acostuma a ser per als davanters, aquells que capitalitzen la salsa de l'esport rei, el gol. Els porters, en canvi, els encarregats de deixar els marcadors sense dianes, acostumen a viure a l'ombra. A Laura Ràfols Parellada (23 de juny de 1990, Vilafranca del Penedès), portera del Barça des de fa vuit temporades, aquesta injustícia sembla que no li importi gaire, ja que ella vertaderament gaudeix sota els pals. “No sé per què sóc portera. Quan era petita i organitzàvem partits sempre faltava algú que es posés a la porteria. M'hi posava jo, i allà em vaig quedar. Ser portera és totalment diferent, però ho prefereixo a ser davantera. El joc no té res a veure, és més psicològic que no pas físic, i a mi m'agrada molt”, admet la penedesenca.

I és que la vida de Laura Ràfols sempre ha estat molt lligada a la seva gran passió, el futbol, tot i el munt d'entrebancs que va haver de superar i que encara avui han de patir les noies que volen practicar aquest esport. Va començar a jugar a l'Atlètic Vilafranca, amb només quatre anys, en un equip en què ella era l'única noia. Als vuit, però, ja no podia continuar jugant en un equip mixt i, per sort, el club va formar un conjunt de futbol 7 exclusivament femení, en què Laura Ràfols va poder seguir jugant. La seva progressió, a més, era constant, i als deu anys es va produir la primera trucada procedent del Barça. “Els meus pares no volien que marxés sent tan petita, ja que el més important eren els estudis, així que vaig seguir jugant a l'Atlètic Vilafranca”, afirma la Laura.

La portera del Barça

Estiu rere estiu, la trucada del Barça es va anar repetint, fins que l'any 2004 Laura Ràfols va acceptar fer el pas. “Vaig acordar amb els meus pares que ho provaria, i que si els estudis anaven bé seguiria. Estudiava a Vilafranca i el meu pare em portava als entrenaments en cotxe”, recorda. Des d'aquell dia, han passat ja més de vuit cursos, en què les coses han canviat moltíssim. “Quan vaig arribar al Barça ja hi havia molts equips, però la veritat és que tot ha millorat molt”, admet. L'equip, a més, ha passat de la zona mitjana de la taula, amb un descens inclòs l'any 2005, a aixecar la seva primera lliga, la temporada passada, un èxit que va significar la classificació per a la lliga de campions. “Tot i que vam perdre els dos partits contra l'Arsenal, és una de les millors experiències que m'emporto com a jugadora”, reivindica la Laura, que tot i la seva experiència, no és titular indiscutible, ja que el tècnic, Xavi Llorens, prefereix fer rotacions a la porteria. “A mi em sembla molt bé, ja que ens obliga a estar sempre al màxim, perquè no saps quan jugaràs i quan no”, opina Ràfols, que tot i la seva qualitat i joventut no es planteja marxar del Barça, l'equip que duu al cor des que va néixer i amb el qual vol continuar aixecant títols. “No vam començar bé la lliga, però ara hem millorat molt. L'objectiu és tornar a guanyar-la, i també la copa de la Reina, i poder participar de nou en la Champions.” I per assolir-ho, no només faran falta gols. També serà imprescindible que Laura Ràfols i Esther Sullastres, l'altra portera de l'equip, els evitin.

8
temporades
fa que Laura Ràfols juga al Barça, equip al qual va arribar amb només 14 anys.
5
partits
de la superlliga ha disputat aquest curs, en què l'equip de Xavi Llorens aspira a revalidar el títol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.