Més esport

Esport i país

El COC, un símbol que ressorgeix

La UFEC reuneix avui l'assemblea del Comitè Olímpic Català per aprovar uns nous estatuts que converteixin l'organisme en el màxim representant internacional de l'esport català

El COC va néixer el 1989, però el COE el va portar als tribunals

El Comitè Olímpic de Catalunya (COC) reneix de les seves cendres. Aquest podria ser el titular. I ho fa a partir d'avui mateix, en una assemblea que s'ha convocat a la seu de la UFEC en la qual està previst que s'aprovin uns nous estatuts que substituiran els originals del comitè del 1989. També s'obrirà un període electoral en què el recentment escollit president de la unió de federacions, Gerard Esteva, presentarà la seva candidatura. Esteva és, de fet, el president del COC, però ho és amb el mandat caducat. L'objectiu és que l'organisme sigui el màxim organisme de representació internacional de l'esport català i que sigui una estructura d'estat legalment establerta perquè l'endemà mateix d'una hipotètica independència el Comitè Olímpic Internacional (COI) la pugui reconèixer oficialment.

El COC fa més d'una dècada que és a la nevera i això té una explicació coneguda. Fa uns 15 anys, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va trencar el pacte de no agressió formalitzat en l'etapa del barceloní Carles Ferrer i Salat com a dirigent de l'organisme estatal, i va portar l'entitat catalana als tribunals per usurpació de la marca “olímpic” en territori espanyol. Després d'una llarga batalla judicial, el Tribunal Suprem va donar la raó al comitè espanyol. La sentència és ferma però ha caducat l'acció que el COE podia dur a terme contra el COC, que des del 2004 està legalment fusionat amb la UFEC i les seves seixanta-set federacions. L'acord per fusionar les dues entitats el van signar David Moner i Pere Sust. Es volia posar punt i final a la dualitat de representació de les federacions. Des de llavors, amb tot, no ha dut a terme cap activitat pública.

Per evitar un altre previsible conflicte legal entre el COC i el COE, Gerard Esteva precisa que s'actuarà amb “intel·ligència i habilitat”. La clau, és clar, és l'hipotètic ús comercial del terme olímpic. “Revivim el COC, es pot dir així, per posar-lo a to des del punt de vista legislatiu i també polític; posarem aquest instrument al servei del país”, assenyala Esteva, que recorda que des del 1989 s'han introduït canvis rellevants en la Carta Olímpica que no es van tenir en compte a l'hora de redactar els estatuts originals. “Ho endreçarem tot, que el comitè s'adapti a la nova legislació internacional i que pugui ser una eina de representació internacional i per donar suport a les federacions que desitgin ser reconegudes.” Esteva entén que les federacions són les que han de liderar el comitè, i per això es presentarà a la presidència: “La Carta Olímpica diu que el 51 per cent del pes dels comitès ha d'estar en les federacions olímpiques.”

A banda de representants de federacions en el nou COC, es formarà un equip “potent”, en paraules d'Esteva, amb una projecció internacional “molt forta”. També hi haurà, tal com assenyalen els estatuts, representants dels clubs i altres nivells del sector esportiu. “Serà un organisme transversal; tindrem a punt un comitè olímpic per al dia que Catalunya el necessiti oficialment; el que no podem fer és que el país avanci i que ens quedem quiets.”

Lausana 1991

Aquest any ha fet 25 anys de la petició oficial que va fer el COC, sota la presidència de Josep Miró i Ardèvol, de reconeixement oficial al COI, el 19 de març del 1991, fet que va provocar un petit terrabastall polític, ja que el govern de Jordi Pujol negociava amb el president, Joan Antoni Samaranch, la presència dels símbols del país en les cerimònies dels Jocs de Barcelona.

Com a resposta a la petició del COC, el COI va crear teòricament una comissió específica internacional que l'havia d'estudiar. La presidia el senegalès Kéba M'Baye, que va donar algunes esperances als membres del COC que després dels Jocs de Barcelona seria més fàcil obtenir el reconeixement. Els va demanar, això sí, que evitessin qualsevol conflicte durant els Jocs de Barcelona. Va ser un engany, perquè el COI de Samaranch no tenia cap intenció, com es va veure més endavant, d'estudiar el reconeixement del COC, tot i que en aquells moments Catalunya podia entrar en l'àmbit dels països esportius. El canvi en la Carta Olímpica del 1996 a Atlanta exigia el reconeixement internacional dels comitès que aspiressin a entrar en el COI, una jugada de Samaranch que deixava el COC amb només una via: esperar pacientment la independència de Catalunya. En aquell moment, allò semblava una utopia insensata, però els temps han canviat i una futura república catalana ja no és políticaficció, sinó un sentiment cada vegada més compartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.