3a divisió FEF

3a DIVISIÓ. LLAGOSTERA

L'empenta que no para

Els gestors del Llagostera i representants del poble assaboreixen l'accés de l'equip de futbol, acostumat a competir a regional, a la fase d'ascens a 2a B

Quim Carbó
SECRETARI DEL LLAGOSTERA
«Havia viscut etapes interiors al club i quan vam baixar de primera regional, no pensava mai tornar-hi. Em veia condemnat sempre més a jugar, com a màxim, a segona regional»
«Era impensable que el Llagostera pogués jugar a tercera i que tingués els jugadors que tenim ara»
Pompeu Pascual
EXPRESIDENT DEL LLAGOSTERA EN DUES ETAPES (1962-1969 i 1988-1992) I PRESIDENT D'HONOR DEL CLUB
«Aquí a Llagostera el que es diu es paga, però falta educació per reconèixer la feina d'aquesta gent. En la vida no es tracta de ser milionari, però si et diuen uns bitllets, que almenys siguin segurs»
Isabel Tarragó
PRESIDENTA DEL LLAGOSTERA
«Ens ha costat molts anys arribar fins aquí i no hi ha intenció ni de vendre ni de cedir la plaça. Si hi arribem [a 2a B], ho gaudirem; hi hem treballat vuit anys»
Lluís Carrillo
COORDINADOR DEL FUTBOL DE BASE DEL LLAGOSTERA
«S'ha seguit una política molt bona en el primer equip, però el futbol de base no s'hi pot equiparar»
5
ASCENSOS
ha aconseguit Alsina com a entrenador del Llagostera: a 1a regional, 2a regional, preferent, 1a catalana i 3a.

Alguns dels protagonistes d'aquest reportatge han viscut etapes en què la Unió Esportiva Llagostera es movia a primera, segona i a tercera... regional. L'entrenador i el director esportiu, Oriol Alsina, recorda que va jugar a Llagostera a primera regional i que, al final dels partits, l'aleshores president, Pompeu, Peio, Pascual, se li acostava per felicitar-lo. I Alsina explica que Pascual, l'exmetge del poble, li donava amagats bitllets a la mà depenent dels gols marcats. Alsina, que feia de davanter centre, va jugar a Llagostera entre el 1990 i el 1992. Tot i els seus gols, l'equip llagosterenc va baixar a segona regional el 1992. Ara, vint anys després, amb Alsina de màxim responsable esportiu, el conjunt llagosterenc opta al títol del grup cinquè de tercera i a l'ascens a segona B.

I si l'equip aconsegueix l'ascens? «Pujar sempre és un avenç. Segur que hi haurà els seus inconvenients i els seus problemes, però fins ara ens n'hem sortit de tot, i continuarem en aquesta línia.» És la reflexió de Quim Carbó, secretari del Llagostera durant 24 anys i secretari delegat del Patronat d'Esports. El club s'adapta a la categoria que toca i no pensa renunciar a una hipotètica plaça de 2a B. «Ens ha costat molts anys arribar fins aquí i no hi ha intenció ni de vendre ni de cedir la plaça», assegura Isabel Tarragó, la presidenta.

Alsina i Tarragó són marit i muller i socis de l'empresa Tèxtil Tarragó. «Som uns patrocinadors i col·laborem en el que podem», assenyala la dirigent del conjunt blaugrana. Sense Tèxtil Tarragó, no es podria entendre el boom de l'equip de futbol d'un municipi en què, fins ara, les principals fites esportives havien estat en patinatge artístic i handbol.

Fent càlculs.

La Unió Esportiva Llagostera té gairebé 500 socis, dels quals uns 300 han pagat l'abonament de la temporada. Per això, una de les feines és restringir l'entrada de franc al camp. El club ha destinat 120.000 euros a la plantilla aquesta temporada i, si puja a 2a B, calcula que n' hi hauria de destinar 180.000.

L'entrenador i director esportiu, Oriol Alsina, ha estat al club en més d'una etapa i valora el treball que han fet molts exdirectius i exjugadors. Amb Alsina, el Llagostera ha pujat cinc cops, a 2a regional (1998), a 1a regional (2005), a preferent (2006), a 1a catalana (2008) i a tercera divisió (2009). Ara busca el sisè. El Llagostera entrarà dilluns en el sorteig de la fase d'ascens a segona B i, si puntua a Amposta, ho farà com a campió. «Era impensable accedir a la fase d'ascens quan faltaven tres partits. Hem d'anar pas a pas i ja veurem on acabarem.»

L'alcalde lloa el comportament de l'equip d'Alsina i la promoció que fa del municipi

L'alcalde de Llagostera és Fermí Santamaria (CiU), que el dia 22 es presenta a la reelecció. Santamaria lloa la promoció del poble que fa l'equip de futbol i el seu comportament. «El nom de Llagostera ha passat la frontera de Cassà, de Palamós, de Sant Feliu de Guíxols i ara hem anat més enllà, a Lleida, a Tarragona... a poblacions on era impensable que el Llagostera dugués el seu nom. I mai no m'ha arribat cap queixa de l'equip ni del comportament de la gent que hi ha anat.» El batlle llagosterenc, nascut a Tarifa (Cadis), va ser regidor d'esports anys enrere i valora que el manteniment que fa el consistori del camp de futbol és el mateix que fa en altres instal·lacions del municipi, com el pavelló. Santamaria sol anar a veure els partits de casa i troba a faltar un major nombre d'espectadors. Diu que la junta de Tarragó mai li ha demanat res en el procés de creixement esportiu de l'entitat. «No ens han posat mai cap compromís. Ni la seva presidenta ni l'Oriol ens han dit. 'O ens ajudeu o pleguem'.» El Llagostera va estrenar gespa artificial a mitjan temporada 2008/09, amb l'equip a primera catalana –va jugar uns mesos a Santa Cristina d'Aro–. Pendent de rebre una subvenció de 100.000 euros de la Generalitat, l'Ajuntament té sobre la taula el projecte d'ampliació de la graderia del camp.

Tarragó i l'«enveja» dels camps rivals

Isabel Tarragó és la dona de l'Oriol Alsina, l'entrenador, i des l'estiu del 2008 la presidenta del Llagostera. Va succeir Josep Valentí i durant el seu mandat el club va aconseguir el 2009 l'ascens a tercera divisió. Tarragó col·labora en la junta des de fa vuit anys i diu que manté la il·lusió per fer-ho. «De moment ens dura i mentre ens duri, seguirem. El dia que s'acabi, ja en parlarem». Fa un parell de setmanes, l'equip d'una població de 8.300 habitants (Llagostera) va visitar el d'una població de més de 100.000 (Reus). I com ho va veure Tarragó?. «Per una banda, tens l'enveja sana de veure les instal·lacions que tenen aquests equips, però també et sents orgullosa d'una cosa. 'Som un poble petit i mira on estem!'».

Carrillo: «L'Oriol Alsina no enganya»

Per a un poble de 8.300 habitants com Llagostera és difícil retenir els joves jugadors, als quals fitxen equips com l'EF Gironès, l'EF Sant Feliu o el Girona, entre d'altres. Segons explica el coordinador del futbol de base del Llagostera, Lluís Carrillo, la realitat és la que és, tot i que s'han fet passes endavant. «Tot i l'aposta de la directiva i el seu director esportiu, Oriol Alsina, pel futbol de base, amb entrenadors molt qualificats i amb una infraestructura molt important, tenim equips que ens vénen a buscar jugadors». És la tercera temporada de Carrillo com a coordinador dels equips de base del Llagostera. Carrillo, tècnic d'esports a l'ajuntament de Tossa, valora el que està fent el primer equip del municipi. «Ha seguit una política molt bona en el primer equip. No he d'explicar res de l'Oriol perquè tothom ho coneix: una persona molt seriosa, una persona molt implicada, una persona que quan diu 'blanc, és blanc', és a dir, que no t'enganya. I jo crec que això és molt positiu», comenta Carrillo.

Els èxits de patinatge i d'handbol

Fins que ha esclatat l'èxit de l'equip de futbol, Llagostera havia tingut bàsicament grans resultats esportius en patinatge artístic i handbol. El 2003 el Club Patinatge Llagostera va ser campió d'Europa a Nantes (França) en grups petits de xou. En la mateixa modalitat, les llagosterenques van ser segones el 2005 i terceres el 2006. En grups grans de xou, l'entitat llagosterenca va acabar en el setè lloc en el mundial de Buenos Aires (Argentina) el 2003., En handbol, per la seva banda, cal destacar el títol del 1996 del campionat de Catalunya de l'equip cadet del CH Llagostera. Aquell mateix equip va ser quart en el campionat estatal del 1996.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)