És una autèntica passada, de veritat. Ofereix moltíssimes possibilitats, molta energia, llum, espais amplis on hi pot haver interacció, però també intimitat a les habitacions, aules... Tenim a les nostres mans una instal·lació que, sense ser luxosa, és la que volíem. L'antiga Masia era meravellosa i ens va anar molt bé, però amb la nova podrem continuar creixent.

La Masia, tan l'antiga com la nova, és una residència d'esportistes d'elit en una edat difícil, entre els 11 i els 18 anys, que han estat escollits per triomfar en el món de l'esport. És un lloc de convivència, una família, en què ens preocupem per coses més enllà de la formació esportiva. El que més ens interessa és la persona, el noi que arriba des de qualsevol lloc per formar-se.

Tothom amb qui he parlat ha coincidit que va ser una figura primordial. Era una persona molt intuïtiva i propera als jugadors, que tenia un sisè sentit. També va ser una persona políticament incorrecta, ja que a vegades escollia jugadors que físicament no eren del prototip desitjat, i va acabar variant la manera de pensar, permetent l'aterratge de Messi, Xavi i Iniesta. El model futbolístic, la rapidesa mental, està per sobre de la capacitat física, i en això l'Oriol Tort va ser clau.

Una responsabilitat molt gran, i un orgull, sobretot pel fantàstic equip de treball que s'ha format. Des dels cuiners fins als coordinadors, gent de les seccions, conserges... Tots hem construït un castell en què només es veu l'enxaneta, però que sense el treball de tot l'equip seria inviable. A més, estic molt content perquè no només el club diu que hi confia, sinó que ha demostrat que realment hi confia.

Pel seu talent esportiu. Hi ha professionals que busquen nois amb unes habilitats especials, i a partir d'aquí es contacta amb la família, i amb el noi, i se'ls pregunta si volen venir. Llavors comença la nostra feina. Els estudis, l'acompanyament, la convivència, la gestió de conflictes, els temes idiomàtics... Per al nen és un canvi total en la seva vida, i se l'ha d'ajudar.

Un aspecte primordial és l'acompanyament, sobretot en els primers dies. Els que formem part de la Masia no som entrenadors, sinó educadors. Aquí tenim informació de primera mà dels nois, de quins valors tenen, de com s'esforcen, de si són disciplinats, de com afronten una dificultat... de tot. Amb aquesta informació intentem fer una feina en comú amb els tècnics, la família i el noi. Al final, el cercle es va tancant i i totes les parts guanyen.

Els nois lleven a les 6. 45 h. De 7 a 7.30 esmorzen i després agafen un autocar per anar a l'escola. Fan classe de 8 a 13.30 i tornen a la Masia per dinar. Llavors, hi ha un grup que té una hora lliure i un altre que en té dues. En aquest espai de temps poden fer la migdiada, trucar, fer activitats de lleure, el que vulguin. Després, fan una classe de reforç escolar obligatòria, amb professors. De les set del vespre a les nou s'entrenen i després sopen. Al final, tenen fins a les 11 per fer el que prefereixin, abans d'anar a dormir.

El seu cas és diferent, perquè se'ls aplica una formació més professionalitzada, gràcies a un conveni que vam signar amb l'escola. Els juvenils A s'entrenen al matí, igual que el Barça B, i a la tarda fan classes de batxillerat en unes aules que hi ha a la mateixa Masia. La resta de nois preferim que surtin fora a estudiar, perquè ens interessa molt la normalitat, que convisquin amb altra gent a l'escola, amb nois i noies, com qualsevol jove de la seva edat.

L'objectiu no és que el noi assoleixi un rendiment acadèmic espectacular. És el nostre desig, perquè optarà a més sortides en el futur, però no és l'objectiu principal. No oblidem que l'adolescent està en una etapa ja de per si difícil, en què s'afegeix el fet d'haver estat escollit pel Barça. A partir d'aquí hi ha una feina molt seriosa perquè trepitgi de peus a terra. El camí ara ens el marca el primer equip, i no només pels èxits que estan assolint, sinó per com ho fan, amb la màxima humilitat.

Sí, sobretot en l'inici. Els primers dies aquí no són gens fàcils. Els nois deixen una família, uns amics, una escola... tot els trontolla de cop, i se'ls ha d'ajudar. També hem de tractar amb les famílies, i el millor és aconseguir la màxima confiança dels pares i les mares, que sàpiguen que deixen el seu fill en bones mans.

Sí, hem tingut algun cas, tot i que no sempre és pel mateix motiu. Jo sempre dic que per estar a la Masia i tenir cert èxit hi ha d'haver dues condicions. En primer lloc, que l'esportista escollit sigui molt bo, per poder sentir-se important en un grup de grans jugadors. En segon, que el noi vulgui estar aquí. Si ve a contracor, si la decisió ha estat presa més per la seva família que per ell mateix, ja no anem bé. Després, el jugador ha de ser feliç, viure amb alegria i amb un esperit positiu.

No hem d'oblidar el gran handicap que té un noi que arriba a la Masia, que és que segurament no pugui complir el seu somni, ja que només ho fa un deu per cent. Se li fa entendre que el que importa és viure el moment, les experiències que podrà tenir per a tota la vida, que aprendrà d'uns grans entrenadors, en unes instal·lacions espectaculars... coses que li serviran en el futur. Que després acaba formant part del petit grup que arriba al primer equip, fantàstic, però mai s'ha d'oblidar la dualitat: sóc molt bo i per això m'han escollit, però per molt bo que sigui el més normal és que no hi acabi arribant.

Tenir referents per a un adolescent és fonamental. Jo sempre dic que els nois són molt intel·ligents. Fa uns anys es fixaven, per exemple, en com se celebrava un gol, perquè és molt visual. Ara, cada cop s'adonen més que unes paraules del capità o del tècnic quan juguen contra el cuer i parlen amb respecte, donant importància a la concentració per poder guanyar... això arrela molt més en el noi que una celebració o els cabells pintats d'un futbolista.

Hi passen puntualment, per exemple quan fan entrevistes. S'apropen i parlem, però de manera molt puntual, i ho preferim així. Sabem que si un dia volem que vinguin a fer una xerrada o per un cas concret, no hi haurà cap problema, però creiem que és millor així. No volem que els nois només vegin el triomfador, perquè han de ser conscients que hi ha altres realitats.

Xavi, Messi, Iniesta, Puyol... aquests jugadors arriben quan arriben, però el més important és creure sempre en el model i tenir paciència si un dia no hi ha tant d'èxit. Ara hem d'aprofitar la situació actual, perquè la gent vol venir a la Masia, perquè està demostrat que en igualtat de condicions es dóna l'oportunitat al de casa. El futur ha d'anar directament enllaçat amb el present. Hem de mirar on som, què ens ha portat fins aquí, què hem de millorar... i estar convençuts que estem fent les coses pel camí correcte.

Sí i no. Sí perquè s'ha complert l'objectiu principal, però no es pot oblidar que un noranta per vent no hi arriba. Per això, el que vull és que el pas de tots els nens sigui una font vital d'experiència i formació. Al filial hi ha dotze jugadors que són universitaris. Són persones que han pogut combinar esport i estudi i això és molt important. Ens fan sentir molt orgullosos els nois que han picat pedra per arribar fins on han arribat, que han aprofitat al màxim el seu pas per la Masia. És molt gratificant.

M'agradaria que seguissin sortint jugadors de nivell mundial i molts amb estudis universitaris, però sobretot que siguessin persones de les quals l'afició es pogués sentir orgullosa.