Un estudi obsessiu

L'expedició del Girona va arribar d'Eibar cap a les sis de la matinada de diumenge. A dos quarts de dotze hi havia programada una sessió de recuperació i a dos quarts de tres Rodríguez i Muñoz agafaven un altre cop l'autopista per anar a Sòria a veure el Numància-Jaén. “Era necessari ser-hi. Són els dos propers rivals”, exposa el segon entrenador. Entre divendres i dilluns van fer uns 2.500 quilòmetres per carretera.

Miquel Àngel Muñoz reconeix que amb un cos tècnic tan reduït d'efectius tothom té un paper preponderant. Fins i tot, assumint competències per a les quals en altres clubs hi hauria gent amb dedicació exclusiva. “Però ho fem encantats. I orgullosos de poder estar en aquesta aventura.” Ell mateix, a banda de col·laborar en tasques de scouting o de la preparació dels entrenaments al costat de Ricardo Rodríguez, és també l'interlocutor amb el filial i els entrenadors del futbol de base. També analitzen al costat del secretari tècnic, Sergi Raset, el que ofereix un mercat poc assortit i amb molta demanda. El Girona s'ha de reforçar i necessita, pel cap baix, un davanter (o dos) i un mig centre.

“Tots tenim diversos papers. Manu González és el recuperador físic i qui es queda a entrenar els jugadors que no han viatjat, però també col·labora en l'anàlisi dels rivals i en la preparació”, explica Muñoz. L'única incorporació que hi ha hagut enguany al cos tècnic va arribar a partir de la marxa de l'entrenador de porters, Edu Pérez, que la primera setmana de pretemporada va rebre una oferta d'Abu Dhabi i va fitxar per l'Al-Jazira. El seu substitut, Diego Tuero, sí que va arribar per mitjà de Ricardo Rodríguez. “A banda d'entrenar els porters té un paper cabdal en la dissecció dels rivals. Ell és l'analista principal del club”, hi afegeix Muñoz. Com a col·laborador del cos tècnic es manté Igor Kazanov, que amb una càmera enregistra els entrenaments i els partits de Montilivi.

Anàlisis personalitzades

Que la improvisació no forma part del dia a dia del cos tècnic del Girona queda demostrat amb el fet que, a banda de les sessions de vídeo sobre els rivals, els jugadors reben en un pen drive informació personalitzada del que es poden trobar a la seva zona. “Als centrals els posem imatges de com ataca el rival. Als laterals, de què sol passar per la seva banda, tant en defensa com en atac. Als davanters, de com es mou la defensa... Com més informació tinguin, millor”, diu Miquel Àngel Muñoz. El Girona també és ric en les accions d'estratègia, una altra de les obsessions de Ricardo Rodríguez. “Analitzem els rivals i tractem de detectar les debilitats i escollir per a cada partit mitja dotzena de jugades d'estratègia per poder-los fer més mal.”

El denominador comú del cos tècnic en els sis anys del Girona a segona A té un nom: Jordi Balcells. Sigui com a preparador físic titular o ajudant, ha estat sempre al club. “Ens ajuda en tot, però bàsicament és l'encarregat de tenir a punt l'equip. Li ho posem molt difícil, perquè li demanem que els jugadors estiguin sempre amb un to molt alt i preparats per competir amb la màxima intensitat, i el seu treball és excel·lent”, afirma Miquel Àngel Muñoz.